Col·legi d’Advocats de Tarragona, 21 de maig de 2026
Benvolguts Director d’Ajuda a l’Església Necessitada a nivell de l’Estat Espanyol, directora a Catalunya, Mn. Patrick de Nigèria, Delegat de Comunicació de l’Arquebisbat. Representants de la societat civil, estimats companys i amics,
És per a mi un honor poder adreçar-vos avui unes paraules sobre una realitat que massa sovint queda amagada darrere les grans notícies internacionals, però que afecta milions de persones arreu del món: la persecució religiosa i la defensa de la llibertat de creença.
Ho fem també en el marc de la tasca admirable que desenvolupa Ajuda a l’Església Necessitada, una institució que des de fa dècades acompanya comunitats cristianes perseguides, discriminades o abandonades, portant ajuda material, suport espiritual i, sobretot, esperança.
Quan parlem de persecució religiosa, correm el risc de pensar en una qüestió llunyana, pròpia d’altres continents o d’altres cultures. Però la llibertat religiosa no és un privilegi local ni una concessió política circumstancial. És un dret humà fonamental. És el dret que permet a tota persona cercar la veritat, professar les seves conviccions i viure-les lliurement, individualment o en comunitat, sense por, sense coacció i sense violència.
I precisament perquè és un dret fonamental, quan es vulnera, no només s’ataca una confessió concreta. S’ataca la dignitat mateixa de la persona humana.
Avui, segons nombrosos informes internacionals, més de 300 milions de cristians viuen en països on pateixen algun tipus de persecució o discriminació greu per la seva fe. Però no només els cristians. També musulmans, jueus, hindús, budistes i membres d’altres minories religioses pateixen repressió, exclusió o violència per motius de consciència.
Hi ha països on assistir a una celebració religiosa pot comportar la presó. N’hi ha on tenir una Bíblia o portar un símbol religiós és motiu de persecució. En alguns indrets, temples són destruïts, sacerdots segrestats, fidels assassinats, comunitats senceres expulsades de les seves terres ancestrals.
I mentre nosaltres vivim en societats democràtiques on podem expressar lliurement les nostres conviccions, hi ha famílies que han d’amagar la seva fe per protegir els seus fills. Hi ha joves que no poden estudiar per motius religiosos. Hi ha persones condemnades simplement per pregar.
Davant d’aquesta realitat, el silenci no és neutral. El silenci acaba afavorint el perseguidor.
Per això és tan important la feina d’Ajuda a l’Església Necessitada. No només perquè construeix escoles, hospitals o esglésies. No només perquè ajuda seminaristes, missioners o refugiats. La seva gran tasca és recordar-nos que darrere de cada estadística hi ha rostres humans, històries concretes i persones amb la mateixa dignitat que nosaltres.
En un temps marcat sovint per la indiferència, aquesta fundació ens convida a mirar de cara el sofriment dels altres i a entendre que la solidaritat no és un acte opcional, sinó una exigència moral.
I aquí, permeteu-me una reflexió especialment dirigida al món jurídic.
Els advocats, els juristes i tots aquells que treballen en l’àmbit del dret saben que les societats lliures no es mantenen soles. Necessiten institucions fortes, però també consciències despertes. Necessiten persones capaces d’alçar la veu quan els drets fonamentals són vulnerats.
La llibertat religiosa forma part inseparable de l’estat de dret. Quan un règim impedeix la llibertat de consciència, tard o d’hora acaba atacant també la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la resta de drets civils.
La història europea ens ho ha ensenyat amb duresa. Cada vegada que s’ha intentat expulsar la dimensió espiritual de la vida pública mitjançant la imposició o la violència, el resultat ha estat més intolerància, més repressió i menys humanitat.
Per això la defensa de la llibertat religiosa no és només una causa dels creients. És una causa de tots els qui creuen en la dignitat humana i en la convivència democràtica.
També és important evitar una mirada simplista o ideologitzada. La persecució religiosa no entén de fronteres polítiques. Existeix sota fanatismes religiosos, però també sota dictadures ideològiques, nacionalismes extrems o sistemes totalitaris. El problema neix sempre allà on es nega a la persona la seva llibertat interior.
I precisament enmig d’aquestes situacions tan dramàtiques, sorprèn la fortalesa de tants testimonis anònims.
Cristians que continuen celebrant la seva fe enmig de la guerra. Comunitats que reconstrueixen temples destruïts. Religioses que segueixen atenent malalts en zones de conflicte. Famílies que perdonen després de la violència soferta.
Aquest testimoni silenciós és una lliçó per a tots nosaltres.
Perquè ens recorda que la llibertat, la fe i la dignitat humana tenen un valor immens, i que hi ha persones disposades a arriscar-ho tot per defensar-les.
Des de Tarragona, terra de tradició jurídica, humanista i cristiana, no podem ser indiferents davant aquest sofriment. Potser no podrem resoldre tots els conflictes del món, però sí podem fer tres coses essencials: informar-nos, sensibilitzar i ajudar.
Informar-nos, perquè la ignorància alimenta la indiferència.
Sensibilitzar, perquè les societats democràtiques només reaccionen davant allò que coneixen.
I ajudar, perquè fins i tot el gest més petit pot transformar la vida d’una persona que viu abandonada o perseguida.
Avui, més que mai, necessitem reivindicar una cultura del respecte, de la llibertat i de la fraternitat entre pobles i religions. Una cultura que no negui les conviccions religioses, sinó que aprengui a conviure amb elles des del respecte mutu.
Permeteu-me acabar amb una idea senzilla però profunda.
La persecució religiosa no comença només quan hi ha violència física. Comença quan es ridiculitza la fe dels altres, quan es margina la consciència, quan es considera que creure és una debilitat o una amenaça.
I es combat no només amb lleis —que són indispensables—, sinó també amb valentia moral, solidaritat i compromís humà.
Que actes com aquest serveixin per donar veu als qui no poden parlar lliurement.
Que institucions com Ajuda a l’Església Necessitada continuïn essent llum per a tantes persones oblidades.
I que nosaltres sapiguem estar a l’altura de la responsabilitat que comporta viure en llibertat.
Moltes gràcies.
