Catedral de Tarragona, 8 de setembre de 2026
Benvolguts germans i germanes,
Arribats al final d’aquest acte, permeteu-me que expressi, en primer lloc, la meva alegria i el meu agraïment per poder compartir aquesta presentació dels nous goigs dedicats a la Mare de Déu de Montserrat precisament aquí, en aquesta capella de la nostra Catedral de Tarragona on la Moreneta és venerada amb tanta estima.
Els goigs formen part d’una de les expressions més belles de la nostra tradició religiosa i popular. Són pregària cantada, poesia feta devoció, memòria d’un poble creient. En els goigs, la fe es fa música i paraula; es fa bellesa, però sobretot es fa súplica, acció de gràcies i confiança en Déu per mitjà de Maria.
Per això, aquests nous goigs tenen un valor que va més enllà de la seva dimensió artística. Són una invitació a mirar Maria i, amb ella, a mirar Jesucrist. Perquè tota autèntica devoció mariana ens porta sempre al seu Fill. Maria no es queda mai per a ella mateixa: ens assenyala Crist, com a Canà, i ens continua dient avui: «Feu tot el que ell us digui.»
I és especialment significatiu que aquests goigs neixin de la iniciativa de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral de Tarragona. La Confraria manté viva una tradició, però alhora ens recorda que una devoció només és fecunda quan és capaç de parlar al cor de les generacions presents.
Voldria, doncs, agrair molt sincerament la tasca de tots els qui han fet possible aquesta nova edició:
Al Sr. Carles Baches, president dels Gogistes Tarragonins, per la seva presència i per la tasca tan valuosa de mantenir viva aquesta tradició dels goigs, que forma part de l’ànima religiosa i cultural del nostre país.
Al Sr. Jordi Rovira, per la presentació de la publicació i per ajudar-nos a descobrir-ne el sentit i la bellesa.
A la Sra. Roser Olivé, presidenta de la Confraria, que, a més ha posat música als Goigs, i a tots els membres de la Confraria, per aquesta iniciativa i, sobretot, per la seva fidelitat a la Mare de Déu de Montserrat i a aquesta capella que en guarda la seva presència entre nosaltres.
Als Srs. Antoni Bladé, Oriol Bladé, i Sra. Maria del Mar Obradó, autors de la lletra dels Goigs, amb la revisió del Sr. Pere Navarro. Tots ells, certament, han posat paraules ben travades a la pregària i a la devoció.
I a la Sra. Montserrat Virgili, autora del dibuix i de l’orla, per haver aportat la sensibilitat artística que acompanya i embelleix aquesta expressió de fe.
Dono les gràcies també a la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, sota la direcció del Sr. Jordi Guàrdia, que cantaran per primera vegada els Goigs.
A tots, moltes gràcies.
Permeteu-me acabar recordant que un goig no està fet només per a ser contemplat o conservat. Està fet per a ser cantat. I, quan cantem els goigs a Maria, no fem simplement memòria d’una tradició del passat: ens unim a moltes generacions de cristians que han confiat en la seva intercessió.
Que aquests nous goigs siguin, doncs, una pregària que passi de llavis a llavis i de cor a cor. Que es cantin en aquesta Catedral, en les celebracions de la Confraria, en les trobades de devots i també en la intimitat de tants cors que necessiten avui una paraula d’esperança.
I que la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, continuï acollint-nos sota el seu mantell, i ens ensenyi a estimar l’Església, a estimar la nostra terra i, sobretot, a estimar Jesucrist.
Que ella, Estrella de la nova evangelització i Mare de l’esperança, ens ajudi a caminar sempre cap al seu Fill.
Mare de Déu de Montserrat,
Moreneta estimada,
pregueu per nosaltres,
pregueu per la nostra Església de Tarragona,
pregueu per Catalunya,
i conduïu-nos sempre cap a Crist.
I, com diu la tornada dels Goigs que avui inaugurem:
Sigueu-nos llum i senyera,
Dolça estrella de bondat,
Puig Tarragona us venera,
Oh, Mare de Montserrat!
