En aquells dies, Ragüel s’alçà d’una revolada i besava Tobies plorant, i després li digué:
— «¡Que Déu et beneeixi, fill meu! ¡És molt bo, el teu pare! ¡I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!»
I abraçava plorant el seu parent Tobies. La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un corder del seu ramat. Ells es van rentar i es van purificar. Quan estaven en taula, Tobies digué a Rafael:
— «Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.»
I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:
— «Menja i beu, i reposa a gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’he de dir tota la veritat. Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de bodes, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà̀ el que més us convingui.»
Però Tobies replicà:
— «No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.» Ragüel li diu:
— «¡Està decidit! Sara et serà donada tal com prescriu la llei de Moisès. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller. Sara és teva, des d’avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar sobre vosaltres el seu amor i la seva pau.»
Ragüel va cridar llavors la seva filla, Sara. Quan la tingué davant, l’agafà per
la mà i la va donar a Tobies dient:
— «Pren la muller que t’és donada, segons les prescripcions de la llei que es troben en els llibres de Moisès. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.»
Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l’acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la llei de Moisès. Llavors van començar el convit.
Paraula de Déu.
