En la nit de bodes, Tobies digué a Sara:
— «Alça’t, germana meva. Preguem al nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar sobre nosaltres el seu amor i la seva protecció.
Sara es va alçar i els dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:
— «Sigueu beneït, Déu dels nostres pares, que el vostre nom sigui beneït per totes les generacions: que us beneeixin per segles i segles el cel i tot el que heu creat. Vós féreu Adam i li donàreu Eva, la seva muller, a fi que l’ajudés i el sostingués. D’ells dos va sortir el llinatge humà. Vós diguéreu: “No és bo que l’home estigui sol, fem-li una ajuda que se li assembli.” Si jo prenc ara aquesta germana meva, no és per un desig luxuriós, sinó per un amor sincer. Vulgueu apiadar-vos de nosaltres dos, feu que arribem junts a la vellesa.»
Llavors van afegir els dos alhora: — «Amén, amén.»
Paraula de Déu.
