En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la Mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
— «No tenen vi.»
Jesús li respon:
— « Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a veure? Encara no ha arribat la meva hora.»
La seva mare diu als servidors:
— «Feu tot el que ell us digui.»
Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis galledes.
Els diu Jesús:
— «Ompliu d’aigua aquestes gerres.»
Ells les ompliren fins a dalt.
Llavors els digué:
— « Ara traieu-ne i porteu-ne al majordom.»
Ells li’n portaren.
El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien posada.
Llavors el majordom crida el nuvi i li diu:
— «Tots serveixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, serveixen els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor».
Paraula de Déu
