L’evangeli (Mt 5, 17-37) ens situa davant la Llei. Jesús no pretén anul·lar-la sinó complementar-la, dotar-la d’un nou sentit. Si l’antiga Llei ve determinada pel «manament», la nova Llei s’empelta en la idea de justícia. Cal passar d’una «llei formal» (construïda per normes) al protagonisme del judici de la nostra consciència des dels valors absoluts evangèlics presidits per un amor sense límits (cf. Jn 13, 34). Només així regirem la nostra conducta en consonància a la realitat del Regne. Tot deixeble, des de la llibertat, té l’exigència de seguir la voluntat de Déu fins i tot acceptant els tints amenaçadors que l’evangeli de Mateu presenta en aquesta ocasió. Tanmateix, el deixeble tot i que sotmès a les debilitats i al mal camina segur per la gràcia de l’amor de Déu que li atorga el seu constant ajut per superar les tribulacions.
Aquesta Maiestas Domini junt amb quatre plafons més configuren les anomenades pintures murals de l’església de Santa Maria de Peralta, construïda vers 1324. L’església fou abandonada arran de les vicissituds sofertes durant la Guerra Civil de 1936. L’any 1948 les pintures foren descobertes sota una capa de guix i Mn. Pere Batlle, director del Museu Diocesà, liderà la seva recuperació fent-les arrencar a Josep Gudiol. Després de 75 anys ingressades al Museu s’han substituït el seus suports de fusta afectats per xilòfags i s’ha procedit a llur neteja. Les pintures, del segon quart del segle XIV, pertanyen al segon gòtic lineal, estil en què predomina la línia sobre el color. Crist nimbat, assegut al seu tron, beneeix amb la mà dreta l’univers i amb l’esquerra sosté l’orbe dividit pels tres canals que separaven els tres continents coneguts (Europa, Àsia i Àfrica). Crist està emmarcat per la màndorla (ametlla mística) símbol del sagrat sobre un fons de fulles i una traça ondulada difícils d’interpretar. Tal vegada al·ludeix al riu de l’aigua de la vida, transparent com el cristall que naixia del tron de Déu i a les fulles de l’Arbre de la Vida que serveixen per a guarir els pobles (Ap 22,1-2). En els angles, apareix el Tetramorf, els quatre vivents de l’Apocalipsi, figurats com els quatre evangelistes segons les filactèries que sostenen: l’àguila de Joan, el lleó de Marc, l’home de Mateu i el bou de Lluc.
Crist és el poder i la llum que revela el sentit de la realitat, per això sosté l’orbe. La seva benedicció és complaença, benevolència, pau i protecció sobre aquells que es mantenen ferms en la Nova Llei com a veritables deixebles seus, malgrat les caigudes i tribulacions.
Andreu Muñoz Melgar, Director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 12 de febrer de 2023 (n. 3805)
