Quan parles d’Acció Catòlica a la gent del carrer, no sap ni què dius, només els més grans recorden alguna cosa de l’època de la dictadura franquista, quan l’Església anava de bracet amb el dictador i, esclar, no els fa cap gràcia.
Quan parles d’Acció Catòlica a la gent creient, a gent d’Església, et trobes amb diferents reaccions. Als més grans, els fa la mateixa impressió que als que acabo d’esmentar més amunt; als qui no són tan grans, però ja comencen a ser-ho, els recorda aquella època dels anys 70, 80 i 90 en què hi havia el que hem anomenat moviments especialitzats i els veuen com a allunyats del món parroquial.
O sigui que, per una cosa o altra, parlar d’Acció Catòlica causa com una mica de rebuig.
I tanmateix, l’Acció Catòlica és l’única associació de fidels laics que cita pel seu nom el Concili Vaticà II, en el decret sobre l’apostolat dels laics, Apostolicam actuositatem. I ho fa de tal manera que podem dir que l’Acció Catòlica és l’acció de l’Església diocesana en el món secular a través dels seus fidels laics. Per a ser Acció Catòlica cal complir, diu el Concili en el número 20 d’aquest decret, aquestes quatre notes:
- El seu objectiu és el de l’evangelització, el de la santificació dels homes i el de la formació cristiana.
- Cal que col·labori amb la Jerarquia.
- Els laics que en formen part actuen units.
- L’actuació d’aquests laics és sota la direcció de la Jerarquia.
Per complir el mandat del Concili, l’Acció Catòlica és una associació de fidels laics que s’uneixen amb l’objectiu de portar una vida cristiana fidel a l’Evangeli i de viure aquesta vida no només a l’interior de l’Església, sinó de viure-la en el món secular en què es mouen, ja sigui el món del treball, el de l’estudi, el de la cultura, etc. Qualsevol que sigui.
I per poder-ho fer, es dota d’una estructura que comença amb un petit grup de reflexió que es reuneix periòdicament per parlar de la vida i les dificultats que comporta i la resposta que com a cristians li hem de donar, per parlar de la vida a la llum de l’Evangeli. I si la conversa és sincera i profunda, et compromet a portar a terme allò que has reflexionat i les conclusions a les quals has arribat.
Com que el Concili ens convida a estar units, l’Acció Catòlica s’estructura a la manera de qualsevol altra associació: president/a i equip directiu —que anomenem «comissió»— i que, a proposta dels membres de base, és nomenat pel bisbe de cada diòcesi per aquesta relació estreta que designa el Concili. També, cada grup i cada comissió compta amb un consiliari/ària, o sigui, una persona amb experiència que en fa un acompanyament.
El fet de tenir una estructura i una unió de grups diversos fa possible poder comptar amb materials propis de formació o proposar la formació dels seus membres de maneres molt diverses.
La revisió periòdica, la formació continuada, la trobada amb altres que tenen els mateixos problemes i els mateixos anhels va creant un pòsit que conforma la vida de cadascú i el prepara per a ser «sal de la terra» i «llum del món».
En definitiva, l’associació del laïcat en les parròquies i en la diòcesi permet que l’acció evangelitzadora sigui més eficaç i la comunió més visible, més sinodal.
L’any 2009 es va produir una refundació de l’Acció Catòlica, d’on prové la novetat de ser una sola associació amb tres sectors -infants, joves i adults-, amb l’enriquiment i la continuïtat que això suposa.
L’Acció Catòlica d’avui crida els homes i dones de totes les parròquies a formar-ne part per tal de poder dir que ser de parròquia és ser d’Acció Catòlica, per tal de poder unir-nos tots en la mateixa acció, de poder reflexionar-la plegats, de poder formar-nos per fer-ho tot molt millor, per, en definitiva, ser Església en el món, ser llevat, ser llum i ser sal.
Per acabar, us convido a visitar la pàgina web de l’Acció Catòlica, és molt rica en continguts.
M. Mercè Sardà i Pons, presidenta de l’Acció Catòlica General a l’arxidiòcesi de Tarragona.
Article publicat a la la revista diocesana ‘Església de Tarragona’ de gener-febrer-març de 2023 (330)
