L’aigua ens regenera, reconforta i fins i tot és motiu d’esbarjo i divertiment. A la Bíblia, se’ns presenta de formes diverses, com a element purificador en el baptisme o com a destrucció en el cas del Diluvi. A Ex 17,3-7 i Jn 4,5-42 l’aigua resta lligada a l’Esperit Sant. Déu assisteix al seu poble, a través de Moisès, donant-li a beure a l’Horeb. La trobada de Jesús a Sicar amb la samaritana, en el pou de Jacob, també posa en relació l’aigua i l’Esperit Sant. Però l’aigua que Jesús ofereix a la samaritana no és material sinó espiritual. És una aigua que es transforma dintre la persona en una «una font d’on brollarà vida eterna» (cf. Jn 4,14). Jesús convida a tota persona a la conversió i a la missió. Els seus deixebles han de creure amb plena convicció que Déu ha de ser adorat en Esperit i en veritat. Cal assistir materialment a tots els qui ho necessiten però encara més espiritualment. No en va «Déu donant-nos l’Esperit Sant ha vessat en els nostres cors el seu amor» (Rm 5,5). Una dona no jueva esdevé l’enllaç triat per Déu perquè molts reconeguin per ells mateixos que Jesús era realment el salvador del món (cf. Jn 4,42).
La samaritana esdevé un referent transcendental pel cristià i un tema molt antic en el repertori artístic cristià. La representació més antiga està documentada en el baptisteri de Dura Europos (Síria) a l’entorn de l’any 240 i a Roma vers la meitat del s. III a la catacumba de Pretextat. La imatge que presentem aquí és una xilografia, tècnica d’impressió en relleu feta amb una matriu de fusta. Representa Jesús assegut al pou de Jacob dialogant amb la samaritana. Il·lustra un romanç imprès a Barcelona el 1848 sobre paper verjurat de 2 pàgines i amb el títol: «Representació i conversió de la samaritana». Fou donat l’any 2011 al Museu Diocesà i es troba dipositat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà. Com en les representacions més antigues conté els tres elements fonamentals: la samaritana amb la gerra, el pou de Jacob i Crist que dialoga amb la dona. Al llarg de la història de l’art el tema ha estat tractat de manera més simple utilitzant els tres elements citats i en altres ocasions incorporant personatges i fons arquitectònics. Duccio di Buoninsegna (inicis del s. XIV) presenta el tema amb un fons urbà (Sicar) i amb la presència d’alguns deixebles. Tanmateix, en el mosaic «Jesús amb la samaritana» de Mario Rupnik (2009) a la Capella de les Ursulines de Lubiana (Eslovènia) el tema es presenta en un esquema simple amb la samaritana, el pou i Jesús assegut.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 12 de març de 2023 (n. 3809)
