La conversa havia arribat a un moment interessant i seriós, s’anava centrant en les vivències sobre la pròpia vida en relació amb Déu i els altres. Aquella persona s’animava quan m’anava enumerant els camins que la portaven a Déu: «Tot em porta a Déu: el cant dels ocells, l’aigua de la font, el vent entre els arbres, les gotes de la pluja rebotant sobre el terrat, els estels de la nit, la postal del sol… És tan formosa la naturalesa, quin llibre tan ben escrit…».
Dintre meu sentia ressonar: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre es transmeten el missatge, l’una a l’altra se’l revelen les nits. Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món» (Sl 19,2ss).
Em digué tantes coses que la portaven a Déu… La veia tan animada que la vaig interrompre i simplement li vaig dir: «I la veïna?». La resposta fou molt ràpida: «No me’n parli!».
«Escolta Israel»
«Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests»». (Mc 12,28-31)
«Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat». (Dt 6,4-9)
«Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà». (1Jn 4,19-21)
«BENAURATS ELS NETS DE COR», SÓN DESCOBRIDORS DE BELLESA
Josep Pascual, pvre.
Article publicat al Full dominical del 30 d’abril de 2023 (n. 3816)
