El passat dia 8 de juny, Càritas Diocesana de Tarragona va presentar la Memòria 2022, un document on es recull el conjunt de l’activitat que han desenvolupat les 74 Càritas parroquials, interparroquials, arxiprestals i els serveis diocesans. Les xifres i les actuacions realitzades són aclaparadores i mostren la realitat de la pobresa i de l’exclusió social que hi ha als pobles i ciutats de la nostra arxidiòcesi.
Per saber més sobre la tasca que es va desenvolupar durant l’any 2022 des de Càritas, conversem amb el seu director diocesà, Salvador Grané.
—Quina diagnosi social es pot extreure de les dades que recull la Memòria 2022 de Càritas?
La vida de moltes persones del nostre entorn continua sent molt complicada. Tot i que no ens ho sembli o no ho veiem, la pobresa, l’exclusió social la tenim al nostre costat. Una de cada quatre persones viuen en la incertesa constant, incertesa vital, amb problemes de feina, d’habitatge, psicosocials, o a l’hora de comprar han de triar entre comprar menjar o medicaments, o pagar el lloguer o els serveis, o decidir sobre les activitats extraescolars dels seus fills. Són mares soles amb fills a càrrec, llars de persones migrants en situació irregular, persones aturades de llarga durada, joves instal·lats en la precarietat permanent, gent gran en solitud no volguda, o persones sense llar…. És la pobresa invisibilitzada.
Certament, vivim un moment d’una millora econòmica general reconeguda, amb alta ocupabilitat i reducció de l’atur, però això no arriba a tothom, no arriba a les persones que acompanyem des de Càritas.
—Quines perspectives tenen les persones en risc d’exclusió social?
La seva situació roman estancada sense gaires perspectives de millorar a curt termini, ans al contrari. Les dades de Càritas indiquen que la pobresa es manté, mentre que la desigualtat augmenta i esdevé estructural. La feina i l’habitatge són dos dels pilars bàsics per construir una vida sòlida i segura amb autonomia personal. La manca d’aquests pilars aboquen moltes persones a la pobresa i l’exclusió social. Des de Càritas ho veiem cada dia, a peu de carrer i en primera línia. Les cues de recollides d’aliments creixen i també la petició d’altres serveis.
—Durant la presentació de la Memòria 2022 va parlar de la «pandèmia de la inflació». Com afecta a la població acompanyada per Càritas?
Crèiem que després de la Covid-19 es reduirien les peticions d’acompanyament a Càritas, però no ha estat així. Hem passat de la pandèmia de la Covid-19 a la pandèmia de la inflació, que castiga principalment a les llars amb menys recursos. En aquest sentit, les atencions de Càritas han augmentat un 12% respecte l’any anterior, assolint la xifra de 8.339 llars ateses i gairebé 20.000 persones beneficades durant el 2022. L’alça exagerada i constant dels preus dels productes bàsics, com els aliments o l’energia, afecta a tothom però perjudica, especialment, a les llars més humils i a les persones en situació de vulnerabilitat, a les quals la pujada de preus fa estralls, crea inseguretat alimentària i fa créixer l’exclusió social.
—Què caldria fer para acabar amb aquesta «pandèmia»?
La tasca de Càritas amb totes aquestes persones és l’acompanyament en drets, els drets que ha de tenir i gaudir tothom, i això des de la igualtat i la dignitat, a fi i efecte que cada persona pugui endegar la seva vida de manera autònoma i lliure, amb una visió integral i diferencial de cada persona. L’acompanyament propicia processos d’apoderament i capacitació que generen oportunitats de vida, siguin en la regularització migratòria, en la capacitació professional per a treballar, en l’obtenció de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania o en altres actuacions que fem des de Càritas.
—Què es demana a les institucions públiques des de Càritas?
Moltes persones vulnerables depenen de tramitacions i d’ajudes a les quals tenen drets i que són vitals per a la seva subsistència. Les traves burocràtiques de les administracions públiques ho compliquen amb l’obligació injustificada de la cita prèvia, els tràmits telemàtics, la demanda de documentació que moltes vegades ja tenen les pròpies administracions, o la resistència d’alguns ajuntaments a complir amb el deure de l’empadronament. Tot plegat dificulta sortir del cercle de l’exclusió social, a més de provocar un sentiment d’impotència i desesperació, que desemboca sovint en problemes de trastorns mentals o addiccions, aspectes que creixen cada any i als quals s’ha de donar resposta.
Càritas està, com sempre, al costat de les persones vulnerables, però són les administracions públiques les responsables d’aplanar el camí, incrementant els recursos, procurant un augment dels salaris, promovent habitatges socials i fent que l’atenció al ciutadà sigui més ràpida, eficaç i humana. Calen unes polítiques públiques decidides i amb pressupostos dedicats.
—L’esperança és un concepte clau en el dia a dia de Càritas. Com es trasllada aquesta esperança a les persones que busquen l’ajuda de Càritas?
El lema del Dia de la Caritat d’enguany, per Corpus, ha estat «Tu hi tens molt a veure. Som oportunitat, Som esperança». Des de Càritas interpel·lem i convidem a prendre part en la vida social que compartim creients i no creients per obrir la nostra ment i reenfocar la mirada, per veure aquesta realitat, la de moltes persones que no poden accedir als mateixos drets, que viuen en desavantatge, que viuen en la tristesa, la solitud i la pobresa. Tot el que fem a Càritas ha de ser una oportunitat i ha de donar esperança per a les persones acompanyades, a fi que puguin emprendre una vida autònoma i feliç. Som portadors de l’Evangeli de Jesús que és una Bona Nova per a tothom.
Entrevista publicada al Full dominical del 25 de juny de 2023 (n. 3824)
