Aquest diumenge, continuem les entrevistes als membres del Consell Episcopal conversant amb Mn. Santiago Soro, vicari episcopal de les persones. Nascut l’any 1949 a Martorell, va ser ordenat prevere el 22 de setembre de 2001 a la catedral de Tarragona. Mn. Soro ha exercit el ministeri presbiteral en parròquies de les comarques del Priorat i del Tarragonès. En l’àmbit diocesà, ha estat director de Càritas Diocesana de Tarragona, delegat diocesà de pastoral social, vicari episcopal del Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i l’Urgell Garrigues i, actualment, forma part del Col·legi de Consultors i és consiliari de la Delegació diocesana per a la pastoral social.
—Quins àmbits comprèn la seva Vicaria de les Persones?
Comprèn les tres vocacions específiques del cristià, estructurades en tres delegacions: la del clergat, per a la vida consagrada, i pels laics i la família; també la delegació per a les vocacions, per promoure les tres vocacions específiques.
La Delegació del clergat té la missió de tenir cura dels clergues, tant els aspectes espirituals com humans. Cal recordar que clergues ho són els bisbes, els preveres i els diaques. Depenent d’aquesta delegació, hi ha el secretariat del diaconat permanent.
La Delegació per a la vida consagrada ha de procurar especialment el coneixement i la relació entre les diverses realitats de vida consagrada a l’Església i la seva integració a la diòcesi. I també de la vida eremítica i de l’Ordo Virginum.
La Delegació per als laics i la família ha de promoure i coordinar les moltes realitats laicals de la nostra Església, i dels laics i laiques amb missió pastoral, i tenir cura de la pastoral familiar i de la pastoral específica amb els gitanos.
—Quins són els principals objectius que vol assolir?
En el nomenament com a Vicari de les Persones, estan molt clars els objectius: promoure una cultura vocacional, i coordinar l’atenció al clergat, la vida consagrada, les famílies i totes les realitats laicals.
Pel que fa a la coordinació dels tres àmbits, cal, en primer lloc, animar el treball de cadascuna de les vocacions específiques: clergues, religiosos/es i laics/iques, en la promoció i cura de les persones i institucions que els són pròpies.
També cal treballar la unitat en la diversitat: tres grans vocacions que tenen en comú la «vocació», la crida de Déu a seguir Jesús. Unes paraules de sant Agustí ens poden ajudar a situar aquesta tasca: «Amb vosaltres soc cristià, per a vosaltres bisbe». Cristià per la gràcia de Déu, clergue, religiós/sa o laic/a, com a servei al Poble de Déu.
—Què cal fer per promoure la cultura vocacional entre els joves?
El cristià és algú que coneix, estima i segueix Jesús. Sense conèixer-lo no el podem estimar; aquí tenim el primer repte: que els joves coneguin Jesús. Cal presentar la persona de Jesús de manera que es pugui fer una aproximació gradual: l’Amic, el Germà, el Mestre, el Senyor.
Cal tenir en compte aquelles paraules de Karl Rahner: «El cristià del segle XXI o serà místic o no serà cristià». Quan parlem de mística estem parlant d’experiència personal de Déu, d’on sorgeixen els deixebles seguidors de Jesús. Per això, és essencial l’acompanyament personal, la comunitat acollidora i el testimoni de vida cristiana.
I cal que la «cultura vocacional», que no és altra cosa que la configuració integral amb Jesús que ens crida a seguir-lo, «dialogui» amb la «cultura o cultures que viuen els joves», per establir ponts, traduir llenguatges i crear vincles. I tenir paciència. Sinodalitat vol dir caminar junts, fet que suposa, sovint, emmotllar el nostre pas al que va més lent.
Entrevista publicada al Full dominical del 23 de juliol de 2023 (n. 3828)
