El 16 d’agost és sant Roc, una de les festivitats més celebrades a Catalunya. Moltes viles el proclamaren patró havent assolit els seus favors en moments de pesta i altres malalties infeccioses. Embolcallat de llegenda, es planteja que es tractés realment de sant Racus, mort vers l’any 660. Sant Roc, segons la tradició, nasqué a Montpeller. Alguns pensen que el 1295 i uns altres el 1348 coincidint amb la cèlebre pesta negra. Tot i procedir d’una rica família va renunciar al seu patrimoni repartint-lo entre els pobres. Peregrinà a Roma. En el camí es desfermà la pesta i el sant es lliurà a la cura dels malalts, sanant a molts amb el senyal de la creu. A Piacenza va contraure la pesta i es va retirar al bosc. Fou sanat miraculosament gràcies a un àngel que li curava les ferides i a un gos que l’alimentava. Va retornar a la seva ciutat natal, Montpeller, on confós erròniament per un espia fou empresonat. Al cap de cinc anys va morir a la presó. Altres fonts ubiquen la seva mort al municipi italià de Voghera.
El seu culte es va estendre amb força a partir del segle XV. La iconografia, habitualment, el representa amb vestuari de peregrí, el bordó amb la campaneta per avisar de la pesta, la nafra a la cuixa esquerra, l’àngel que el va guarir mostrant la nafra i el gos que l’alimentà amb un pa a la boca o sense. En algunes ocasions també pot portar la conquilla i la carabassa de peregrí, la cantimplora o el sarró.
El sant Roc que presentem és la part central d’un retaule. A cada costat de sant Roc, santa Quitèria, verge màrtir del segle V, i el protomàrtir sant Esteve. La taula està pintada a l’oli i amb pa d’or. Sant Roc porta el capell i el bordó de peregrí mostrant les claus dels peregrins a Roma i la petxina dels peregrins a Santiago de Compostel·la. Del coll li penja un rosari. Vesteix túnica blava, amb una creu vermella al pit. A la cuixa esquerra mostra la nafra. A l’angle inferior esquerre apareix sant Antoni portant un rosari, agenollat i vestit amb hàbit. A l’angle dret inferior es troba el gos de sant Roc amb un pa a la boca. A la part inferior, al costat del sant, l’àngel guaridor amb actitud de benedicció assenyala la nafra a la cuixa.
Al voltant del sant es disposen quatre àngels, dos portadors de ciris encesos a la zona central, i uns altres dos que li coronen amb el que sembla una tiara. Als peus del sant, a terra, apareix també la tiara, al costat d’un bàcul. L’obra, provinent de la Catedral de Tarragona, s’atribueix al Mestre d’Alforja (Francesc Ribes?). Datada en la primera meitat del segle XVI, l’obra ens mostra l’entrada del Renaixement a la nostra arxidiòcesi conservant encara trets del gòtic, com el fons daurat o la diferenciació jeràrquica dels personatges a partir de les proporcions d’aquests.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 13 d’agost de 2023 (n. 3831)
