Jesús es «feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare» (Fl 2, 8-11). Així, la creu és pels cristians el símbol per excel·lència de la Redempció. La Vera Creu fou trobada per santa Elena, mare de l’emperador Constantí. Eusebi de Cesarea, en la seva Història Eclesiàstica referencia el viatge que Elena va realitzar a Jerusalem on es produí el descobriment de la Creu (Inventio crucis) i d’altres relíquies, entre els anys 325 i 327. Sant Ambròs de Milà, l’any 395, lloa la tasca duta a terme per Elena en el descobriment de la Creu de Crist. Rufí d’Aquileia, a inicis del segle V, es converteix en el primer a narrar la invenció de la Santa Creu en la seva Història Eclesiàstica.
Aquesta creu fou conservada i venerada a la basílica del Sant Sepulcre, a Jerusalem, fins al segle VII. Amb l’esclat de la guerra entre l’Imperi Bizantí i l’Imperi Sassànida de Pèrsia, el rei Cosroes II, l’any 614, conquerí Jerusalem i prengué la Vera Creu com a trofeu de guerra, que fou portada a Ctesifont, capital persa, ubicada a 30 km al sud de Bagdad. La reacció bizantina es produí l’any 628 quan l’emperador Heracli aconseguí derrotar Cosroes II. La primavera de l’any 630 l’emperador entrava triomfal a Jerusalem retornant la Santa Creu, enmig de l’eufòria popular. En record d’aquest heroic rescat es celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu, el 14 de setembre.
La tradició explica que la Vera Creu va ser parcialment cremada pels perses i que les cendres foren barrejades amb fang per crear unes medalles pels pelegrins amb motiu de commemorar l’arribada de la Santa Creu a Jerusalem. Les medalles van ser fabricades en fang amb motlles de fusta. Es van convertir en petites relíquies. Una d’aquestes medalles la podem contemplar al Museu Bíblic. Presenta un diàmetre màxim de 19 mm i un gruix de 6 mm. Al seu anvers, figura la Santa Creu flanquejada pels bustos de sant Pere i sant Pau. Altres opinions mantenen que aquestes efígies corresponen a l’emperador Constantí i a santa Elena amb vel. El revers no es troba conservat. Tipològicament existeixen quatre models diferents. L’exemplar del Museu Bíblic correspon al tipus 1 i procedeix d’un antiquari de Londres.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic Tarraconense
Article publicat al Full dominical del 17 de setembre de 2023 (n. 3836)
