El 30 de novembre celebrem la festivitat de sant Andreu apòstol, data ja constatada en sant Gregori de Nazianz (s. IV). L’apòstol, natural de Betsaida, és un del “dotze”, aquells qui simbolitzen les dotze tribus de l’antic Israel i constitueixen el fonament del nou poble de Déu (cf. Ap 21,14). Juntament amb el seu germà Pere, era pescador en el llac de Galilea. Andreu, que havia estat seguidor de Joan Baptista, s’apropà a Jesús a Betània, on Joan batejava, i li preguntà: «Rabí, on habites?». Jesús li respongué: «Veniu i ho veureu». A partir d’aquell dia la vida d’Andreu va fer un gir complet. El pescador sentint la crida del Mestre es transformà en “pescador d’homes” i va animar a altres a seguir Jesús. En la litúrgia grega és anomenat “protokletos” que significa el “primer cridat”, tot i que també ha de ser considerat així l’apòstol Joan.
La seva presència en els evangelis no és especialment prolífica. Inferim de l’apòstol una personalitat discreta, fidel i amb gran fe en Jesús, allò que posteriorment es convertiria en el convenciment absolut de l’acció salvífica de Déu en Jesús. Aquesta mateixa convicció portaria a l’apòstol a segellar-la amb el seu martiri. Andreu intervé en l’episodi de la multiplicació dels pans i peixos, quan presenta un noiet que tenia cinc pans d’ordi i dos peixos (Jn 6,8-9); quan es fa intermediari dels grecs arribats a Jerusalem que desitgen veure Jesús (Jn 12,20-22); i quan ell juntament amb Pere, Jaume i Joan pregunta a Jesús sobre la destrucció de Jerusalem profetitzada per Jesús (Mc 13,4). És indubtable la seva importància en el cercle de deixebles de Jesús. Els evangelistes Lluc i Mateu el citen el segon, després de Pere, en la llista dels apòstols. Les narracions sobre la vida de sant Andreu estan envoltades de llegendes. Tot i així, és versemblant que evangelitzà l’Escítia d’acord amb el testimoni de l’historiador Eusebi de Cesarea (segles III-IV). La tradició sosté que fou martiritzat en una creu en forma d’aspa a Patres (Grècia) on s’erigeix la contemporània catedral ortodoxa de sant Andreu. Allí es conserven part de les seves relíquies.
L’apòstol, a la nostra arxidiòcesi, té advocació a les esglésies de Farena i la Selva del Camp on existí un magnífic retaule barroc, obra de l’escultor Llàtzer Tremulles amb escenes de la vida del sant, destruït a la Guerra de 1936. A les reserves del Museu Diocesà de Tarragona es conserva una pintura barroca a l’oli sobre tela, del segle XVII, amb la representació de l’apòstol en tres quarts de cos. Mostra cabells arrissats i barba canosa com habitualment es representa en la iconografia del sant en època moderna. Vesteix túnica de color blau fosc i mantell ocre. Sosté sobre la seva espatlla esquerra la creu aspada del seu martiri i a l’altre costat s’inscriu en llatí el seu nom, «S. Andreas». L’obra formava part d’una sèrie amb la representació dels apòstols. L’any 1914, la pintura pertanyia a la col·lecció del canonge Mn. Francesc Xavier Vázquez Bernat que aquell mateix any en va fer donació al Museu Diocesà.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 26 de novembre de 2023 (n. 3849)
