Els dies 15 i 16 de març, la Delegació diocesana per a la joventut ha organitzat el recés quaresmal per a animadors de joves al Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, en què hi ha participat una vintena d’animadors i membres de l’equip de la Delegació.
El recés va començar el divendres, amb la participació en la pregària de vespres de la comunitat de religioses cistercenques, a l’església del Monestir. Després del sopar, Mn. Lluís Simón va oferir la primera xerrada del recés. En aquesta primera part va parlar del camí de conversió que ens proposa la Quaresma, una conversió entesa com un retorn del nostre cor i del nostre ésser cap a Déu i que requereix una actitud d’obertura i disponibilitat vers Déu.
Aquesta primera jornada va cloure, a la nit, amb una hora de pregària i adoració al Santíssim Sagrament molt intensa, amb estones de silenci, reflexió, cants i lectura de la Paraula de Déu.
Ja el dissabte dia 16, després de la pregària de laudes i la celebració de l’eucaristia, que va presidir Mn. Joan Maria Anglès, rector de la Parròquia de Santa Maria de Vallbona de les Monges, va tenir lloc la segona part del recés. Així, durant el matí, Mn. Lluís Simón va oferir dues xerrades en què va tractar les dues actituds necessàries per al camí cap a la pau i la santedat que proposa santa Teresa de l’Infant Jesús i el valor de la pregària.
En primer lloc, va reflexionar sobre l’actitud de la humilitat, a partir de la qual, conscients de la nostra pobresa humana i de la condició de creatures, cal que experimentem la nostra feblesa per seguir el camí de la Salvació. És a dir, cal reconèixer-nos necessitats de Déu, acceptar-nos amb les nostres febleses i reconèixer les qualitats que Déu ha posat en nosaltres.
D’altra banda, va recordar que la confiança parteix de sentir-nos fills estimats de Déu, un fet que canvia i transforma les nostres vides i que ens permet dipositar-les a les mans de Déu, oferint-ho tot a ell perquè ho faci lluminós.
Després d’una estona de reflexió personal al voltant d’aquesta primera meditació, Mn. Lluís Simón va oferir la darrera conferència. En aquest cas, va recuperar les dues actituds treballades prèviament per parlar de la pregària, element essencial per a poder-les desenvolupar. En aquest sentit, va destacar que només amb la pregària podem endinsar-nos en el nostre inconscient i fer experiència de la intimitat amb Déu.
Mn. Simón va plantejar tres nivells de pregària. En un primer moment, la relació amb Déu és unilateral, tan sols li demanem que faci la nostra voluntat. Ja en el segon nivell, ens introduïm en una relació veritable amb Déu en què no demanem la nostra voluntat, sinó que s’acompleixi la seva voluntat. Així, el pas a aquest segon nivell requereix un abandonament total a la voluntat de Déu des de la pregària, acceptant la seva voluntat salvadora encara que no l’entenguem. I el darrer nivell de pregària es produeix per iniciativa de Déu quan ja no hi ha voluntat pròpia, sinó que és la voluntat de Déu la que viu en el nostre cor i tota pregària és immediatament atesa per Déu, que viu en nosaltres.
Evolucionar en aquest procés llarg, va explicar Mn. Lluís Simón, comporta esdevenir pregària vivent: pregar en tot moment, donar gràcies a Déu, presentar-li peticions, viure la seva alegria. Així, esdevenir homes i dones de pregària ens permetrà experimentar la presència salvadora i misericordiosa de Déu.
És un camí de pregària en què intervenen la sinceritat amb Déu, la perseverança, viure la presència de Déu en la nostra vida o compartir l’eucaristia com a renovació i actualització del sacrifici a la Creu, pel qual l’home vell ressuscita i esdevé home nou. Finalment, va assenyalar que en la pregària també hem de presentar a Déu les angoixes, soledats i misèries de la humanitat, pregant amb el cor perquè Déu pugui viure en nosaltres.
