Seixanta anys després del darrer Aplec de Paretdelgada, aquest diumenge dia 5 de maig va tenir lloc una nova edició d’aquesta popular trobada a l’ermita de la Mare de Déu de Paretdelgada de la Selva del Camp, organitzada per la Colla Sardanista Germanor. Aquesta jornada va rememorar aquells aplecs que es van celebrar entre 1959 i 1964 i que, sota l’empara de l’Església i un gran nombre de persones implicades, van esdevenir referents en els moviments culturals catalans d’aquella època.
Uns panells instal·lats a la façana de l’ermita resseguien la història d’aquesta celebració. L’arquebisbe Joan Planellas es va afegir a aquest aplec popular, que va començar amb l’actuació de les diferents danses del seguici popular de la Selva del Camp.
A continuació va tenir lloc la celebració de l’eucaristia. Prop de cent cinquanta persones van omplir la nau de l’ermita de la Mare de Déu de Paretdelgada i la Schola Cantorum de la Selva del Camp va sostenir els cants de la celebració que va presidir l’arquebisbe Joan i que van concelebrar Mn. Albert Fortuny, rector de la Parròquia de Sant Andreu Apòstol de la Selva, i Mn. Joan Curieses, antic rector del municipi.
A l’inici de la celebració, Planellas va beneir una pedra commemorativa d’aquest aplec que, a mode de roda de molí, conté gravada una rotllana de sardanistes i els anys 1964 i 2024, en record del darrer aplec celebrat i el d’enguany.
Arquebisbe Joan: «Que ens agermani una única sardana, un únic amor»
L’arquebisbe Joan va començar l’homilia desitjant «que, amb la tecnologia pròpia del segle XXI, les paraules del bisbe arribin més clares i entenedores que les del meu predecessor amb la seva presència fa seixanta anys aquí, en el mateix lloc i circumstàncies», fent referència al cardenal Benjamín de Arriba y Castro.
Planellas va destacar el fet que en la celebració d’aquest aplec popular, «preguem a Déu, per intercessió de la Mare de Déu de Paretdelgada, perquè protegeixi tots els béns materials i immaterials que tenim com a poble, a la Selva, a les poblacions veïnes i a tot el país», una manera de donar continuïtat als aplecs de fa seixanta anys «donant gràcies a Déu».
D’altra banda, també va recordar que el nostre país «té profundes arrels cristianes i s’ha teixit des de baix, amb aquest caràcter festiu i popular que té l’aplec d’avui; amb aquest caràcter religiós cristià i també marcadament defensor del territori». L’arquebisbe Joan va expressar que «el missatge cristià va a contracorrent en aquest món tan individualista, perquè parla de viure la vida precisament en comunitat». «Aquí, a Paretdelgada, hi té cabuda tothom. Gent de tota mena s’ha situat sota la protecció de la Mare de Déu de Paretdelgada, i és que la nostra Mare comuna és símbol de l’»estimem-nos els uns als altres»», va dir.
En aquest mateix sentit es va referir a les sardanes, «que no es poden ballar isoladament, sinó que es ballen unint les mans, fent rotllana i vivint-la, gaudint-la i ballant-la en comunitat». Esdevenen «el símbol i el signe del que ens ha dit la Paraula de Déu, estimeu-vos els uns als altres».
Finalment, Planellas va dirigir una pregària a la Mare de Déu, sota l’advocació de Paretdelgada, per a demanar-li «el do de la pau, el do del respecte a l’ésser humà i al planeta». «Hem de posar-nos als teus peus, Maria, perquè demanis al Senyor el do de la pau per a aquesta humanitat que menysprea la creació de Déu, que malbarata el planeta, que anorrea les debilitats i que aixafa les peculiaritats i les diferències», va afirmar.
L’arquebisbe Joan va cloure l’homilia demanant que «en la diversitat, treballem tots per la unitat» i que, amb les nostres diferències, «ens agermani una única sardana, un únic amor».
La jornada va continuar, com no podia ser d’altra manera, amb ballades de sardanes amb la Cobla Montgrins, la Cobla Principal de Tarragona i la Cobla Reus Jove. A més, també hi va haver diverses actuacions de cultura popular, com és el cas dels castells de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’actuació musical de l’Aula Vilalta i l’Escola de Música Municipal o una representació teatral a càrrec del Grup de Teatre Moixera, així com un dinar de germanor.
