Jesús ens repeteix sovint a l’Evangeli: «Us deixo la meva pau, us dono la meva pau» i, què vol sinó que aquesta pau sigui companya de camí de tota persona, de tota la humanitat?
Des del principi Maria, la mare, la que va estar tan unida a ell, és l’hereva, la primera dipositària d’aquesta pau que ens dóna el seu fill.
A la proposta de l’àngel, Maria respon amb un sí ple de joia, i quan visita la seva cosina Isabel entona un càntic de lloança al Déu que és vida i vol fer estada entre nosaltres. A Betlem l’acull amb tendresa en els seus braços i mostra als pastors i als mags el qui serà anomenat Príncep de la Pau, Jesús.
Al llarg de la seva vida, Maria sent com Jesús diu als seus deixebles, a la gent que el segueix: «No tingueu por», i veu com deslliura de l’angoixa el cor de les persones que s’apropen a ell, els retorna a la vertadera vida feta d’harmonia amb un mateix, amb els altres, amb la natura, amb Déu…
Amb tota la raó l’invoquem com a reina de la Pau, una pau que no es altra cosa que caminar en comunió i compromís, d’una manera més humil i solidària, entenent que la vida humana és incomprensible i insostenible sense les altres criatures perquè «tots els éssers de l’univers estem units per llaços invisibles i conformem una espècie de família universal» (LS).
Santa Maria, reina de la Pau, pregueu per nosaltres.
Gna. Montserrat Marimon Guasch, religiosa de la Companyia de Maria a Tarragona
Article publicat al Full dominical del 5 de maig de 2024 (n. 3869)
