Aquest dijous dia 4 de juliol, la Catedral de Tarragona ha celebrat la solemnitat de la seva dedicació, una festa que fa memòria d’aquest fet que es va produir l’any 1331, és a dir, fa sis-cents noranta-tres anys. Va ser l’arquebisbe Joan d’Aragó qui va consagrar l’església mare de la nostra arxidiòcesi que ens ha arribat fins als nostres dies.
La celebració eucarística ha estat presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i han concelebrat amb ell Mn. Joan Miquel Bravo, degà-president del Capítol de la Catedral, i alguns canonges, així com un petit grup de preveres de l’arxidiòcesi de València que estan passant aquests dies a Tarragona. A més, la celebració també ha comptat amb la participació de bona part dels eremites de l’arxidiòcesi, que avui han celebrat la trobada diocesana.
Arquebisbe Joan: «La Catedral hauria de ser signe del rostre maternal de l’Església»
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan ha volgut destacar el contingut espiritual d’aquesta solemnitat de la Dedicació de la Catedral. En primer lloc, ha recordat que l’edifici té valor «pel fet que en ell s’hi reuneix l’Església convocada per Jesucrist» i, per tant, esdevé un «signe de fe de la comunitat cristiana que celebra i explicita la seva fe en el seu interior». A més, en el cas de la Catedral, «és la mare de tots els temples de l’arxidiòcesi, simbolitza totes les pedres vives de l’Església diocesana que peregrina a Tarragona».
D’altra banda, ha assegurat que la Catedral «hauria de ser signe del rostre maternal de l’Església», on tots els cristians de l’arxidiòcesi se sentin «aixoplugats per l’escalf maternal de l’Església», una maternitat que també «hem d’exercir en cada una de les nostres parròquies o unitats pastorals per a possibilitar, en les nostres comunitats, el naixement i el creixement en la fe i en la vida cristiana», ha dit.
En aquest sentit, Planellas ha incidit en la necessitat de «treballar per millorar i aprofundir el sentit de pertinença i la nostra vinculació a l’Església per tal d’experimentar, d’una forma més fefaent, el seu escalf maternal i ser més conscients que d’ella rebem les fonts de la nostra salvació». Per això ha recordat que els primers cristians tenien molt present la «missió i mediació salvadora de l’Església com a portadora de la Bona Nova evangèlica». «L’Església era el seu consol i la seva salvaguarda, en el seu si havien trobat la vida eterna i, guiats per les seves mans maternals, l’havien conservada en els seus cors», ha expressat.
Per això, l’Arquebisbe ha convidat a «aprofundir en aquesta maternitat espiritual» i ha afirmat que «davant les veus o els temors de cisma que sonen avui a la nostra Església i que no són altra cosa que l’ego de voler fer passar el nostre interès personal o privilegis, la fe es viu dins l’Església i amb l’Església», remarcant que «el veritable cristià és aquell que es considera sempre fill de l’Església, que la considera com la seva casa pairal».
