Amb la sola llum de la raó podem afirmar que la persona humana és digna només pel fet de pertànyer a l’espècie humana. Tanmateix amb la llum de la revelació divina podem anar més enllà i afirmar que tot ésser humà posseeix una dignitat intrínseca pel fet que ha estat creat a imatge i semblança de Déu (Gn 1,26.27).
Ser creats a imatge de Déu vol dir que l’home i la dona no són només un conjunt de cèl·lules o de teixits musculars, sinó que la persona humana, tota ella, cos i esperit, posseeixen un valor sagrat ja que en cada home i dona «Déu ha gravat els trets indelebles de la seva imatge».
Déu ha volgut que l’home i la dona, a diferència de qualsevol altra criatura, fossin els seus interlocutors. Per això els ha creat lliures i semblants a ell, per tal d’establir amb cada home i dona un diàleg d’amor. La Revelació bíblica dona testimoni d’aquest amor infinit amb què Déu estima cada home i dona en la seva sol·licitud per ajudar els orfes, les vídues i els estrangers. Déu és aquell sempre disposat a escoltar el clam dels oprimits.
La Revelació ens ofereix aprofundir encara més en la dignitat humana gràcies al misteri de l’encarnació de Déu en la persona de Jesús. Efectivament, en Jesús la humanitat i la divinitat s’han unit íntimament i, conseqüentment, ens revela que tot ésser humà posseeix una dignitat inestimable ja que Déu ha assumit l’existència humana en la persona del seu Fill. A més a més, el Fill de Déu fet home ha proclamat que el regne de Déu pertany als més pobres. Aquesta gran novetat ens revela que l’ésser humà és més digne de respecte i d’amor quan és més dèbil, miserable i sofrent. Per aquesta raó han sorgit en l’Església innombrables institucions i persones que s’han dedicat a ocupar-se de les persones qualificades d’“indignes” en la societat: els pobres, els descartats, els ancians abandonats, els malalts mentals, els qui pateixen malformacions, els neonats, els sense sostre etc.
Finalment, la Revelació ens indica que la raó més alta de la dignitat humana resideix en el seu destí: l’home i la dona som cridats a participar en la unió plena amb Déu en la Vida eterna. La resurrecció de Jesús ens obre els ulls i ens revela que un dia tots participarem d’una plenitud de vida. Aquest destí final confereix a la vida de cada persona una dignitat infinita.
Josep M. Gavaldà Ribot, pvre., doctor en teologia moral
Article publicat al Full dominical del 16 de juny de 2024 (n. 3875)
