El passat dia 3 de maig, la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona va acollir una jornada solidària amb Terra Santa, coorganitzada pel Secretariat diocesà d’animació bíblica i Haya Peregrinaciones, que va comptar amb la participació de fra Sergio Olmedo, franciscà de la Custòdia de Terra Santa.
Avui, conversem amb ell per a conèixer com és la realitat que viuen als llocs sants on va viure Jesús. Fra Sergio és nascut a Xile l’any 1966 i des de 1992 forma part de la Custòdia com a frare franciscà. Va ser ordenat prevere l’any 2003 i ha estat, entre altres, superior del convent i santuari de Sant Joan al desert, a Ain Karem. Actualment és guia dels grups de pelegrins que visiten Terra Santa.
—Quina tasca desenvolupen els frares franciscans de la Custòdia de Terra Santa?
Cal tenir present que la Custòdia de Terra Santa és una persona jurídica, és una província religiosa de l’Orde dels Frares Menors, i aquesta província dels franciscans és la que ha estat present en els llocs sants des del segle XIV de manera constant, però ja des de l’any 1217 els frares franciscans habitaven a Terra Santa i, per tant, la tasca que s’ha anat constituint lentament al llarg del temps ha estat rescatar els llocs i vetllar per la cristiandat i el culte cristià en els llocs de la Redempció.
—Quina és la presència actual de cristians a la terra de Jesús i com n’és, d’important?
La Custòdia de Terra Santa és la responsable de la permanència dels cristians a les terres que estan relacionades amb la nostra Redempció, on són minoria. Per tant, la importància rau en la permanència de l’Església mare de totes les Esglésies. És per això que hi ha tota una realitat que gira al voltant d’aquesta essència de la cristiandat, que és l’Església primera, mare de totes les Esglésies, la qual, en la seva expressió de catolicitat o de comunió amb Roma, està completament relacionada amb l’Orde franciscà, perquè l’any 1533, aproximadament, fou quan algunes famílies cristianes ortodoxes van passar a la comunió amb Roma i va néixer l’Església de ritus llatí, gràcies a la tasca dels franciscans.
—Com és la relació amb les altres Esglésies presents a Terra Santa?
Lògicament hem de tenir en compte la diversitat de comunitats cristianes que hi ha en aquell territori. Essent l’Església mare, té moltes expressions, en primer lloc les Esglésies locals ortodoxes que no estan en comunió amb Roma perquè, tot i ser fundades pels Apòstols, amb el temps es van anar distanciant de la comunió amb Roma, especialment després del Cisma. I, d’altra banda, hi ha l’Església catòlica i romana, en la seva expressió de ritus llatí i de ritus oriental. En aquests moments, la relació entre les Esglésies és fructífera i positiva. Intentem viure totes una identitat única com a seguidors i deixebles del Crist ressuscitat.
—Com viuen les comunitats cristianes a Terra Santa aquests moments de conflicte?
Certament amb angoixa, amb molt de dolor pel que significa aquesta tragèdia. A la mateixa zona del conflicte hi ha algunes famílies, hi ha una parròquia que pertany al Patriarcat Llatí. Ells són allà, i la presència catòlica és preciosa, és una realitat a la qual hem de continuar donant suport, i tota l’Església de Terra Santa, ja sigui de Palestina o de la comunitat araboisraeliana, està preocupada pel que anem vivint, perquè no sols les comunitats cristianes són perjudicades, sinó també tota la comunitat local.
Les comunitats cristianes hauríem de ser sempre instruments de reconciliació i ponts d’unificació entre els extrems pel missatge de Crist. És un compromís molt gran i em consta que els superiors majors i les autoritats religioses de les diferents expressions del cristianisme fan trobades de conciliació, de fraternitat, buscant sempre la pau com a objectiu.
—Què podem fer, des d’aquí, per ajudar els cristians de Terra Santa?
Des d’aquí també es pot col·laborar amb la comunitat cristiana i així sostenir aquesta iniciativa dels deixebles del Senyor d’acord amb la nostra fe per a poder crear punts de trobada entre dues realitats. Podem preocupar-nos mitjançant la pregària, la solidaritat i l’atenció constant a través de les institucions que s’han creat.
La Custòdia de Terra Santa és una realitat molt especial de l’Orde franciscà i de l’Església catòlica enmig de l’Orient Mitjà, on permet dur a terme les obres socials de les diferents comunitats cristianes a Israel, Palestina, Jordània, el Líban, Egipte, Síria, Xipre i Rodes. És una jurisdicció molt gran i hi ha institucions que ens donen suport per a poder realitzar les obres socials i mantenir la vida del culte cristià. Per això, la Custòdia té una ONG que dona aquesta possibilitat a les diferents realitats que es viuen a l’Orient.
Per a poder ajudar, la persona jurídica que per mandat papal és la màxima autoritat als llocs sants és la Custòdia de Terra Santa. Podreu consultar molta més informació als webs www.custodia.org i www.cmc-terrasanta.com.
Entrevista publicada al Full dominical del 16 de juny de 2024 (n. 3875)
