A partir del segle IV es documenten els exemples més antics de la representació de Crist amb el col·legi apostòlic. Són pintures al fresc de les catacumbes romanes de Pere i Marcel·lí i de Via Anapo. Crist està assegut en càtedra en actitud d’al·locució envoltat dels seus apòstols. A la catacumba romana de sant Hermes, un altre fresc mostra tots els apòstols asseguts en càtedra subratllant així la missio apostolorum (cf. Mc 6,7-13; Mt 10,1.5-15 i Lc 9,1-6). I és que Crist instituí els Dotze per tal que fossin llavor de l’Església fundada per ell. El nombre dotze no és aleatori. Té una profunda càrrega escatològica. És símbol de perfecció de govern, d’elecció, de servei, de potestat […]. Dotze són els patriarques, els fills d’Israel, les tribus o els jutges. Des del respecte a la tradició hebrea, Jesús amb l’elecció dels Dotze fonamenta el Nou Israel sobre una Nova Llei. També amb un nou edifici universal que és temple de l’Esperit i que resta articulat sobre la seva gran pedra angular, que és Crist, alçat sobre dotze robustes columnes que són els apòstols i edificat per pedres vives que són tots els fidels. Apòstol significa ‘enviat’. Com Crist ha estat enviat pel Pare, els apòstols són enviats per Crist a proclamar la seva resurrecció, propagar la fe i la salvació en ell. I aquesta missió és fins a la fi dels temps (cf. Mt 28,20), per la qual cosa la missió apostòlica es perpetua en els seus successors, que són els bisbes.
Una bella representació dels dotze apòstols a la nostra diòcesi la trobem en l’imponent retaule del monestir de Poblet, obra de l’escultor valencià Damià Forment, un dels primers introductors de l’escultura renaixentista a Espanya. Fou realitzat entre 1527 i 1529 amb alabastre de Sarral i d’Ollers sota el govern de l’abat Pere Caixal. L’àtic del retaule està coronat pel Calvari. La Mare de Déu, a la que està dedicada l’església, presideix el retaule en la fornícula central, flanquejada a esquerra i dreta, respectivament, per tres sants i tres santes: sant Guillem, sant Bernat i sant Malaquies; santa Columbina, santa Úrsula i santa Florentina. A la base es troben cinc escenes de la Passió de Crist: l’oració a l’Hort, l’arrest, Jesús assotat, l’Ecce Homo i el Camí del Calvari. A la part superior es representen els set goigs de la Mare de Déu: l’Anunciació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels Mags, la Resurrecció, l’Ascensió, la Pentecosta i la Dormició de la Mare de Déu. Al centre del pis superior, Crist Salvador beneeix el món. És una imatge de gran naturalisme i actitud serena. A cada costat de Crist es reagrupen sis apòstols de dos en dos (cf. Mc 6,7). La factura dels grups és d’una gran qualitat, pròpia de Forment. La identificació dels apòstols no és segura. Cal pensar que a conseqüència de l’exclaustració i desamortització de 1835 es va produir el saqueig del monestir. El retaule fou malmès i diferents imatges foren destruïdes o robades. Es proposa la següent identificació: [a la dreta de Crist] sant Pere amb sant Joan, sant Andreu amb sant Jaume, sant Felip amb sant Tomàs; [a l’esquerra de Crist] sant Pau (en substitució de sant Jaume el Menor) i sant Maties, sant Bartomeu i sant Mateu, sant Simó i sant Tadeu.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 14 de juliol de 2024 (n. 3879)
