En un any normal estaríem tornant o preparant un nou pelegrinatge a Terra Santa. Però les conseqüències dels conflictes bèl·lics ens han privat enguany de poder-ne organitzar un.
Voldria que aquestes línies siguin un recordatori de la importància i del significat que té peregrinar a la Terra de Jesús, esperant que d’aquí a un any la situació hagi millorat de tal manera que ens permeti tornar a visitar l’estimada Terra Santa.
Peregrinar a Terra Santa és escoltar Jesús que diu als seus deixebles: «Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut» (Mc 1,38). L’encarnació de Jesús el va fer entrar en la història d’un poble, que vivia en un lloc determinat de la geografia i va compartir caminades, converses, moments… en definitiva, va compartir la vida amb aquella gent. Per això, cada racó de la Terra Santa ens parla de Jesús. Betlem, Natzaret, Canà, Cafarnaüm, llac de Tiberíades, el Tabor, Jericó, Betània, Jerusalem… Tot ens parla de Jesús. Arribar a un lloc i sentir el nom del lloc és recordar què va fer i què va dir Jesús allí. Per tant, peregrinar a Terra Santa és anar a un lloc, però no un a un lloc desconegut, sinó a un lloc que ja ens és conegut, perquè hem sentit moltes vegades aquells noms quan se’ns ha proclamat l’Evangeli. I, així, peregrinar a Terra Santa es converteix en una veritable evangelització, perquè és submergir-se en el missatge evangèlic allí on va succeir l’esdeveniment Jesús. Per això, peregrinar a Terra Santa t’ajuda a entendre i a reviure millor allò que fa dos mil anys va canviar la història de la humanitat. I, tot veient aquells paisatges, aquells llocs, aquelles persones… veus més clar, amb una nova llum, l’Evangeli de Jesús.
Peregrinar a Terra Santa és fer com les dones, que el matí de Pasqua van anar al sepulcre i van rebre un anunci: «No és aquí: ha ressuscitat» (Mt 28,6). L’aquí ressona contínuament en aquella terra. A tot arreu es troba aquesta paraula clau: «aquí». I això només es pot dir a Terra Santa. Al Sant Sepulcre, però, la visc d’una manera especialment forta. Perquè és aquí on tot va començar. I tot seguit a les dones se’ls diu: «Aneu corrents a dir als seus deixebles» (Mt 28,7). Per tant, peregrinar a Terra Santa és anar a un lloc, però no per a quedar-s’hi, sinó per a retornar per a poder explicar allò que hem vist, hem sentit i hem viscut.
Peregrinar a Terra Santa és continuar amb fidelitat allò que va començar Pau: «Les comunitats de Macedònia i d’Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. Elles ho van decidir així, però es que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials» (Rm 15,26-27). Pau era ben conscient de les necessitats que passaven els «germans grans», aquells que vivien on havia començat l’Església. I exhorta vivament la solidaritat envers ells. També avui la situació és molt complicada per als cristians que allí viuen. Hi ha el perill que la flama de la fe cristiana, que es va encendre en aquella terra, s’apagui, i en lloc d’haver-hi comunitats formades per pedres vives, hi quedin simplement uns edificis i uns espais formats per pedres mortes, sense vida. Per tant, peregrinar a Terra Santa és anar a un lloc, però no un lloc on només trobarem espais i coses, sinó especialment un lloc on viuen persones, on viuen germans nostres que, a més, s’ho passen malament. El simple fet de peregrinar ja és una ajuda molt valuosa per a ells. Els cristians de Terra Santa, que és veritablement el més important i valuós que té aquella Terra Santa que tant estimem, ens hi esperen i ens demanen que hi anem, que siguem solidaris amb ells, que els ajudem a mantenir encesa la flama de la fe cristiana en tots aquells llocs que per a nosaltres són sants, i ho són perquè Jesús hi va ser, però també són sants perquè continuen essent testimonis de l’amor de Déu perquè hi ha cristians que hi viuen, que preguen i que mantenen el record de l’Evangeli de Jesucrist.
Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, pvre.
Arxiprest del Tarragonès
