La Delegació diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies va organitzar, aquest dissabte dia 26 d’octubre, la darrera activitat amb motiu de la campanya del Domund: una jornada de formació missionera que va tenir lloc al Centre Tarraconense El Seminari.
La ponència de la jornada va anar a càrrec de Mn. Joan Soler, prevere diocesà de Girona que també ha estat missioner i és doctor en Missionologia. Amb el títol «Repensar la missió a les nostres comunitats des de l’espiritualitat missionera – Fem créixer l’esperança», Mn. Soler va començar la xerrada plantejant dues definicions de la missió. D’una banda, des de la perspectiva del teòleg, la missió és «l’experiència d’una trobada vivencial amb Crist ressuscitat que dona sentit i plenitud a la vida i a l’activitat missionera». I, des de la perspectiva del missioner, «la missió és la d’un enamorat de Déu que abraça allà on passa».
A partir d’aquests dos conceptes, Mn. Joan Soler va parlar de l’anunci que hem de fer des de les nostres parròquies per a esdevenir veritables comunitats missioneres. Citant l’exhortació del papa Francesc Evangelii gaudium, va recordar que hem de predicar l’evangeli a partir d’una pastoral «que vol fer arribar a tothom el missatge més bonic, més gran, més atractiu i més necessari: “Que l’Amor salvador de Déu s’ha manifestat en Jesús mort i ressuscitat”». És un missatge que hem de transmetre amb alegria perquè arribi a tothom a través de la nova evangelització i de la missió ad gentes i inter gentes.
Per a recuperar l’alegria en l’evangelització, Mn. Soler va plantejar tres aspectes que cal tenir en compte: «Mirar com ho van fer els primers deixebles i fer el mateix, no disminuir l’anunci del que prediquem i valorar la importància de l’experiència personal amb un anunci creatiu i innovador».
La missió inter gentes, un nou paradigma
Després de comentar alguns dels documents més rellevants en l’àmbit de la missionologia, com l’Evangelii nuntiandi de Pau VI, la Redemptoris missio de Joan Pau II o la mateixa Evangelii gaudium de Francesc, el ponent va parlar del nou concepte de la missió inter gentes, és a dir, l’anunci i el testimoniatge que ha de tenir lloc en el si d’una societat.
En aquest context, va apuntar que cal recuperar «l’Església peregrina, pobra i per als pobres per a continuar essent “sagrament universal de salvació”, que se situï en actitud de sortida en el marc d’aquest procés sinodal per a aprendre a caminar junts». Per això, Mn. Joan Soler va destacar alguns punts que caldria potenciar: «La responsabilitat dels mossens en la pastoral ordinària, el ministeri del catequista, l’acollida i integració dels immigrants catòlics que arriben a les nostres comunitats, els centres de formació de l’Església o les delegacions de missions com a espais de formació estrictament missionera». I, complementant-los tots, el ministeri nou de l’animador missioner, «una vocació per a desvetllar en la comunitat la dimensió missionera, evitant les temptacions dels evangelitzadors i acceptant el desafiament d’una espiritualitat missionera».
Per a assolir aquest objectiu, doncs, d’una Església en sortida, Mn. Soler va destacar la importància que té l’espiritualitat missionera, la vocació de la qual neix amb el baptisme, quan tots els cristians ens convertim en deixebles missioners. Això implica també recuperar el concepte de la comunitat missionera, «amb la sinodalitat com a eina per a l’evangelització i la parresia viscuda com un do de l’Esperit Sant a la seva Església que viu en comunió».
Finalment, va assegurar que aquesta espiritualitat missionera, que ens ha de permetre realitzar una bona missió segons l’orientació de l’Esperit, «s’ha d’encarnar en la realitat per evitar que es converteixi en una teoria», va dir. La renovació de l’Església, va concloure, requereix «una veritable espiritualitat missionera que ens ajudi a anar més enllà de les nostres fronteres, geogràfiques i existencials, per a retrobar-nos amb una humanitat assedegada de Déu, que ens demana que deixem de viure des de la visió d’una Església a Occident com una antiga majoria deprimida, per a passar a una nova minoria creativa».
