El Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de Religió a Catalunya (SIERC) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) van organitzar, el dissabte dia 7 de març, la vintena edició de la Jornada de mestres i professors de religió a Catalunya i Andorra, que va aplegar més de cent trenta docents al Col·legi Maristes-Valldemia de Mataró.
La jornada va començar amb la rebuda dels assistents a la sala d’actes del centre. Aquesta primera part, després d’una pregària inicial, va comptar amb diverses intervencions. D’una banda, la secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, va recordar que la classe de religió és un espai «privilegiat on podem fer coses que és difícil que en l’actualitat es puguin fer en altres àmbits, com ara la reflexió personal, temps per pensar en els altres, compartir, donar un relat d’esperança i parlar de conceptes com la compassió, la consciència o la fraternitat».
Per la seva part, el director del SIERC, Rafael Muñoz, va destacar que «sense l’espiritualitat no hi ha una autèntica educació», i va convidar els docents a «no tenir por de proposar l’Evangeli». Finalment, van donar la benvinguda als participants l’alcalde de Mataró, David Boté, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Aquest últim va anunciar els treballs que s’estan realitzant per a la creació d’una assignatura optativa de cultura religiosa, «per tal que els alumnes que no escullen religió puguin aprendre i conèixer la cultura religiosa, que és molt important per a entendre el món en què vivim».
Dissenyar nous mapes d’esperança
Després de les salutacions inicials, va tenir lloc la ponència central de la jornada, que va anar a càrrec d’Antonio Roura, director del Secretariat d’educació i cultura de la Conferència Episcopal Espanyola. La conferència es va centrar en la presentació de la carta apostòlica del papa Lleó XIV, Dissenyar nous mapes d’esperança, un document publicat amb motiu del 60è aniversari del document conciliar Gravissimum educationis referent a l’àmbit de l’educació.
Així, Roura va destacar que l’Església, l’escola i la família han de ser una unitat educativa que cerca, primer de tot, la cura per la dignitat de la persona humana. En aquest sentit, va remarcar la visió programàtica del text, indicant que «l’educació no és adaptar per al present, sinó comprendre el present per tal de fer habitable el futur». Referent a la situació educativa actual, Roura va indicar que «no es tracta de si som els millors en innovació pedagògica, sinó de construir el futur sense deixalles humanes». Per això, «cal proposar motius reals per viure amb esperança».
Durant la ponència, Antonio Roura també va parlar de l’interès del papa Lleó XIV en el transhumanisme, entesa com la nova religió de l’actualitat en un estat social límbic on «parlem de Jesús en un món que ja té el seu salvador en la tecnologia: el verb s’ha fet codi».
En acabar la ponència, els docents es van repartir en els diversos tallers que s’oferien. L’enginyer Jean-Baptiste Farce va proposar una aproximació a la religió des de la corporeïtat i el treball de les emocions; l’escriptor Oriol Jara va proposar el treball de la Bíblia des d’una mirada contracultural; el professor Joan Sabé va oferir un espai per a treballar la religió des de l’àmbit digital; el professor Xavier Cortés va parlar de la cultura religiosa des de l’ERE i la carta apostòlica del papa Lleó XIV; el consultor educatiu Àlex Visus va compartir eines i recursos per a la gestió emocional de l’assignatura; Montserrat Claveras, col·laboradora de la FECC, va oferir un recorregut educatiu relacionant la classe de religió amb el cinema, i Eloi Aran, membre de la FECC, va presentar una sessió pedagògica sobre l’espiritualitat cristiana a través d’Antoni Gaudí.
Arquebisbe Joan: «Dibuixar nous mapes vol dir discernir els signes dels temps»
Per a cloure la jornada va tenir lloc la celebració de l’eucaristia a la basílica de Santa Maria de Mataró, que va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, president del SIERC. Durant l’homilia, el Sr. Arquebisbe va recordar als professors que han de seguir un «itinerari pastoral i pedagògic» per a «obrir pous en els deserts existencials».
Fent referència al document del papa Lleó XIV, Dissenyar nous mapes d’esperança, va assegurar que «educar és un acte de confiança en la capacitat de l’ésser humà per obrir-se a la veritat i al bé». I, en el cas de l’educació cristiana, cal tenir present que la finalitat és «conduir la persona cap a la seva plenitud en Crist», va dir. Per això, va expressar que «dibuixar nous mapes vol dir discernir els signes dels temps i traçar itineraris que connectin fe i vida, Evangeli i cultura, interioritat i compromís social».
Finalment, va recordar als docents que la seva «missió és eclesial» i que quan «ajuden un alumne a formular una pregunta profunda; quan creen un espai de silenci; quan relacionen l’Evangeli amb una situació de vulnerabilitat; quan defensen la dignitat de cada infant, estan dibuixant un mapa d’esperança».
