La primera lectura (Ex 32,7-11.13-14, del diumenge XXIV de durant l’any) ens transporta al llibre de l’Èxode. Moisès intercedeix davant Déu en favor d’Israel com també havia fet Abraham en favor de Sodoma. Déu, benigne, perdona el seu poble, no pels seus mèrits sinó com un acte pur de misericòrdia. L’experiència del procés que va des del pecat a la conversió i de la conversió al perdó du el creient a projectar sobre els altres la misericòrdia i el perdó com un dels dons més preuats rebuts de Déu.
El sarcòfag de Leucadi ens presenta juntes les figures de Moisès i Abraham. Fou realitzat en un taller de Cartago (Tunísia) i importat per a un important personatge cristià de la Tàrraco del segle V anomenat Leucadi que s’enterrà al santuari martirial de Sant Fructuós. Aquest escollí les escenes de Moisès rebent la Llei i el sacrifici d’Isaac que foren ubicades en els extrems del frontal del sarcòfag. En el centre del frontal, una cartel·la recull l’epitafi que expressa que Leucadi ostentava el càrrec de primicerius domesticorum, una dignitat militar imperial i que va morir sobre els seixanta anys després de 25 anys casat amb la seva esposa Nonita. A cada banda de la cartel·la apareixen quatre registres amb decoració estrigilada. Moisès es representa descalç al Sinaí, recollint la Llei de mans de Déu amb les mans velades com a signe de sacralitat. En el volumen lliurat s’inscriu un crismó amb l’alfa i l’omega. L’artista vol vincular les figures de Moisès i Pere, l’Antiga Llei i la Nova Llei. A l’altra imatge, Abraham aixeca el punyal del sacrifici que és aturat per la mà de Déu. A un costat apareix el moltó que haurà de ser sacrificat en lloc d’Isaac, agenollat amb els ulls embenats. Aquestes escenes en el context funerari responen a la pregària que el difunt fa a Déu implorant la misericòrdia i el perdó de Déu sempre present al llarg de la Història de la Salvació.
Andreu Muñoz Melgar
Director dels Museus diocesans de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 18 de setembre de 2022
