El dogma de l’Assumpció (1950) participa d’una secular tradició. Les generacions de cristians posteriors a Crist i als apòstols desitjaven saber com havia estat el trànsit final de la vida de la Verge. La literatura apòcrifa s’encarregà de donar resposta. Són abundants els apòcrifs de l’Assumpció a partir del s. IV fins al s. VIII. Posteriorment, es produí una rica literatura assumpcionista fins al Renaixement. El «Misteri de la Selva» (segona meitat del s. XIV) n’és un bellíssim exemple. Les antigues narracions es transcriviren artísticament a l’Orient a través de les icones i a l’Occident en els retaules medievals.
A l’església de Santa Maria Assumpta de Bonavista (2016) s’erigeix un retaule dedicat a l’Assumpció, dissenyat amb gran domini iconogràfic pel Dr. Antonio P. Martínez Subías i esculpit pels germans Jorge i José Ángel Fernández (Arte Aznarez, Madrid). El retaule està format per un sòcol llis, una predel·la on s’obre el sagrari i un segon cos dedicat a l’Assumpció de Maria. En la predel·la, està simbolitzada la Terra i es representa en relleu Tarragona amb la Catedral i l’Amfiteatre i la inscripció Inter Primas Hispaniarum, record immanent de la dignitat metropolitana de la Seu en la història. En el segon registre un gran plafó de fons daurat representa el cel i emmarca el grup escultòric de la Mare de Déu duta en cos i ànima al cel per dos àngels que l’eleven i llur coronació per la Santíssima Trinitat. Maria, eternament jove amb els braços oberts a la humanitat vesteix túnica blanca cenyida a la cintura i un mantell blau celeste. A la part superior, la Santíssima Trinitat corona la Mare de Déu amb una diadema floral sostinguda per les mans del Pare i del Fill. En el vèrtex de la composició trinitària, l’Esperit Sant en forma de colom irromp fent davallar el seu feix de llum divina. Una inscripció en lletra capital romana proclama: REINA ASSUMPTA AL CEL.
Andreu Muñoz Melgar
Director dels Museus diocesans de Tarragona
