L’Església concep l’art religiós com a dinàmic i amb capacitat de transcriure en llenguatges innovadors aquells valors que esdevenen immutables per a la fe. El tema del Bon samarità ha estat representat al llarg dels segles. Serveixi d’exemples un capitell romànic de l’Abadia de Moissac (s. XII), els vitralls gòtics de la catedral de Chartres (s. XIII), les pintures renaixentistes i barroques de Jacopo Bassano (1535) o Rembrandt (1633) i obres contemporànies com les d’Aime Morot (1880), Van Gogh (1890) o el mosaic d’Ivan Rupnik a la catedral de l’Almudena. El tema del Bon samarità és un recordatori pel cristià que per obtenir la salvació és tan necessària la fe com la capacitat de traduir-la en bones obres.
El tema apareix en forma de cicle narratiu o com a escena única. El samarità pot representar-se carregant l’home malferit a lloms de la seva cavalcadura o atenent-lo a terra. És aquesta la solució temàtica emprada per Lluís Maria Saumells (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999). Aquesta obra es troba a les reserves del Museu d’Art Modern de Tarragona i és un baix relleu de terracota de 12 x 6,5 cm, datada l’any 1975. La composició recorda l’emprada per Francesco Bassano en el mateix tema (2a meitat del s. XVII). L’home malferit jeu a terra en íntima comunicació amb el samarità que el sosté amb els seus braços. El camí a Jericó s’insinua en un paisatge costerut presidit per dos arbres. La composició fa servir un subtil joc de diagonals, les textures ajuden a crear tridimensionalitat i jocs de llum mentre que els canons, lleugerament allargats, dels personatges intensifiquen la transcendència religiosa de l’obra. Saumells és un artista confessional i tots els seus recursos formals estan al servei de la transferència dels valors evangèlics. En aquest cas, transcriu el valor en majúscula de la misericòrdia la qual penetra en l’ànima humana, sovint, a través del diàleg.
Andreu Muñoz Melgar
Director dels Museus Diocesans de Tarragona
