Em va impressionar molt la trista i alarmant notícia del suïcidi d’una alumna de 15 anys d’una escola de Barcelona. Com pot ser que, just quan comença la vida, es decideixi que aquesta no val la pena…? Fa pensar molt. S’imposa una reacció social que analitzi les causes i no només lamenti els fets i organitzi protestes i dols sentimentals ocasionals.
L’Organització Mundial de la Salut afirma que el suïcidi és la segona causa de mort dels joves d’entre 15 i 29 anys. En l’interior d’aquests joves, que decideixen acabar amb la seva vida, hi ha d’haver un patiment molt gran que els resulta insuportable. Quan tota la vida està per viure, si desapareix l’esperança d’un futur amb sentit, la desesperança envaeix el cor i la porta es tanca, s’aixeca un mur que sembla insalvable. Es perd el perquè de la vida i es fon la il·lusió.
En molts casos, tenen la seva part de responsabilitat el bullying escolar salvatge, l’aïllament desconsiderat de la colla, una vida familiar d’escassa convivència i nul diàleg, la indiferència i fins i tot agressivitat social a determinats estereotips físics, els criteris que es van imposant que marquen l’estil de vida individualista i desentès del que els passa als altres…
En la major part dels casos de suïcidi el jove pateix la depressió, malaltia en la qual el seu punt més dur és no voler viure, el sentir-se en el pou fosc del que no se sap com sortir, l’aïllament dels altres que no et comprenen i es pensen que no t’esforces prou.
Molts joves viuen, abans d’hora, experiències traumàtiques quan encara no tenen prou maduresa per afrontar-les. La família i l’escola han de guiar i ajudar a assumir la lentitud de la maduresa, i no provocar precipitacions que deixen ferides en el cos, en la ment i en el cor que es poden tornar malalties cròniques.
Sovint la manca d’expectatives personals, laborals i socials aboquen a carrerons que semblen sense sortida. Quan s’arriba a aquesta conclusió anquilosada, no és estrany que ja no es vulgui entrar en aquest sender. L’abús de substàncies nocives, d’alcohol, l’excitació del soroll i de l’agitació compulsiva, destarota el creixement harmònic. El plaer d’una experimentació constant i sempre nova és un engany: quan es comprova, la decepció s’instal·la i esterilitza les motivacions de fons.
És del tot necessària una presència amorosa, pacient, fidel al costat dels joves per part dels educadors que realment els estimen, els respecten i creuen en ells i en el seu futur. Un acompanyament que ofereixi criteris sòlids de vida, ajudi a superar errors i marrades, assereni les situacions i adverteixi dels enganys i les esclavituds que els assetgen.
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 4 de desembre de 2022 (n. 3795)
