Aquesta setmana entrevistem la nova delegada diocesana per a la joventut, Aida Solé. De 36 anys, és casada i té una àmplia formació en l’àmbit de l’educació, com a diplomada en Magisteri d’Educació Especial, llicenciada en Psicopedagogia, titulada amb la DECA i amb el Títol d’Expert Universitari en Direcció de Centres Escolars. Des de fa més de deu anys exerceix de mestra al Col·legi El Carme de Tarragona, de la Fundació Teresa Guasch, del qual també n’ha estat la directora.
Solé és catequista de joves a la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Des de fa divuit anys forma part de l’equip de la Delegació diocesana per a la joventut, que ara dirigeix. Conversem amb ella per a conèixer com es treballa la pastoral juvenil a la nostra arxidiòcesi i quins són els principals reptes que cal afrontar.
—Amb quins reptes i objectius afronta l’encàrrec de dirigir la delegació encarregada de la pastoral juvenil a l’arxidiòcesi?
Certament exercir un càrrec d’aquestes dimensions sempre és un repte, tot i haver format part des de ben jove de l’Equip de la Delegació i saber com funciona internament. Els reptes són molts, però també cal ser realista, ser conscient del moment actual en el qual ens trobem i anar avançant a poc a poc i amb pas ferm. Un dels grans reptes és arribar a la pastoral juvenil, a aquells que un cop confirmats es desvinculen quan van a la Universitat. Amb aquests joves s’hi ha d’arribar i sovint no és fàcil. L’objectiu seria continuar consolidant, amb la bona participació que a dia d’avui tenim en els esdeveniments que organitzem, les activitats diverses que anem oferint com a Delegació.
—Quina és la realitat actual de la pastoral juvenil a la nostra arxidiòcesi?
La pandèmia va marcar un abans i un després com en gairebé tots els àmbits. En el nostre cas, després de la davallada veiem com a poc a poc la participació dels joves és cada vegada més gran. Aquest fet ens anima a la Delegació i als animadors de joves de cada parròquia a continuar treballant per a ells i per al Regne, a continuar oferint diversitat d’activitats allí on cadascun d’ells trobi el seu lloc. Cal ser curosos a l’hora de pensar-les i dissenyar-les, ja que tenim un ventall d’edats ben gran, i és necessari que hi hagi espai i moments per a tots.
—L’estiu passat, una cinquantena de joves diocesans van participar en la Jornada Mundial de la Joventut. Com es trasllada aquesta experiència a la pastoral juvenil diocesana i parroquial?
Participar en una Jornada Mundial de la Joventut, tot i ser una activitat de grans dimensions, amb gent de tot el món, fa que després calgui aterrar-la a la realitat de cada parròquia i cada diòcesi. Una JMJ no pot quedar mai com un esdeveniment puntual on els joves fan una bona experiència, i després acabar-se aquí. Cal que quan retornin als seus llocs d’origen hi trobin el suport i l’acompanyament de la seva comunitat cristiana i de la diòcesi. És important que puguin expressar allò que han viscut i han sentit i poder-ho concretar en fets concrets. L’ideal seria que després d’una experiència així, el seu grau de compromís a la parròquia i a la diòcesi anés in crescendo.
—Durant el curs, la Delegació organitza diferents propostes per als joves. La propera serà la Trobada diocesana del dia 24 de febrer a les Borges del Camp. Què hi trobaran els joves?
Cal dir que encara estem acabant d’ultimar els preparatius i l’organització de la Trobada. Però com hem anat oferint els últims anys, en aquesta trobada, que és la principal del curs, hi trobaran activitats enfocades segons les franges d’edats. Cal recordar que aquesta trobada està enfocada des de preadolescents de 5è i 6è de Primària fins a joves, per això cal adaptar bé les activitats segons les seves edats i necessitats. Hi haurà activitats més de joc i coneixença, activitats i moments de reflexió en grups reduïts i proclaims, tots ells dinamitzats per alguns membres de l’Equip i animadors. Aquesta seria la primera part de la trobada. A posteriori hi haurà l’eucaristia compartida amb tots els participants i s’acabarà la trobada amb un sopar de germanor.
—Què es pot oferir perquè els nois i noies que acaben la catequesi de primera comunió continuïn el camí per a créixer com a joves cristians?
És important que no es desvinculin de la Parròquia d’origen i puguin continuar fent-hi catequesi d’Edge o algun altre tipus de trobada adaptada a la seva edat. Com a Delegació hem hagut també d’adaptar-nos als més joves i oferir activitats adreçades a ells. És important que ja vagin assistint a les activitats i entrin en aquesta dinàmica de l’arxidiòcesi i de la seva Parròquia, d’aquesta manera no hi ha un trencament. Cal fer palès a les famílies que la catequesi de després de la comunió és una continuïtat en la seva formació espiritual, i no entendre els sagraments com uns fets puntuals.
Entrevista publicada al Full dominical del 18 de febrer de 2024 (n. 3858)
