22 de juliol de 2023
Lectures: Ct 3,1-4; Salm 62,2-9; Jn 20,1-2.11-15
Molt estimat poble sant de Déu. Molt estimats mossens. Mn. Joan Maria, capellà d’aquesta església del Sagrat Cor. Benvolgut Mn. Joan Brulles, que esteu familiarment tan vinculat a aquesta església, mossens. Estimada comunitat de Vistabella. Us saludo també amb afecte a les autoritats que avui ens acompanyeu i, encara més, us uniu a la celebració: benvolgut alcalde, regidors. Benvolguda delegada de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat; saludo també a totes les persones que heu participat en els treballs de la restauració d’aquesta gran obra artística, patrimoni de l’arquebisbat, patrimoni del poble i patrimoni de la història de les nostres contrades.
En iniciar aquesta Eucaristia, que és acció de gràcies, hem beneït les obres fetes en les diferents fases del projecte. En la benedicció hem expressat, en la monició d’entrada, que «la comunitat que s’ha reunit aquí al llarg dels anys, anhelava tornar a fer palesa la vida cristiana, els dons que Déu ha vessat en la Creació i els misteris del Crist celebrats en aquest lloc». I la comunitat que s’hi reuneix, és a dir tots nosaltres, som les pedres vives i escollides, molt més importants que les construccions i els edificis.
Estem celebrant la fi de les obres de restauració d’aquesta església, d’aquest santuari, obra del gran arquitecte Josep Maria Jujol. Han estat mesos de treball a l’interior, van ser mesos de treball anterior a les façanes, i ara festegem que aquesta església, vestida a lloança del Sagrat Cor, torna a acollir culte i a transportar als cors i els esperits de qui hi entra, aquell anhel de Déu, aquella Pau interior, aquella lloança al Creador que Josep Maria Jujol va deixar escrita en les pedres i amb les pedres, amb les formes i la pintura, amb les coses i amb l’estil. A més, tot això s’escau en l’any del centenari de la construcció del temple. I ara s’ha retornat l’esplendor a l’edifici i s’ha de tornar a dotar, també, d’espiritualitat el lloc. Al cap i a la fi aquest va ser el motiu de la seva construcció, quan el poble va encarregar i construir, amb les seves mans, una església, una parròquia, perquè no n’hi havia. Vistabella era un poble que buscava a «aquell a qui jo estimo», com deia la primera lectura. I aquell no era altra que Déu. I així ho hem cantat al salm: «Tot jo tinc set de vós», «per vos es desviu el meu (nostre) cor». I hem formulat el desig en nom de totes les persones, conciutadans i avantpassats, que han pregat a Déu entre aquestes parets, acompanyades d’aquestes pintures, revestides d’aquests simbolismes.
També avui vosaltres, les pedres vives, sou comunitat a semblança de la primera de les comunitats cristianes, aquella que al voltant dels apòstols va inaugurar el temps de compartir, el temps de viure la fe, d’ajudar-se i de testimoniar Jesús, el Senyor Ressuscitat. És el que va fer Maria Magdalena, la primera en veure el Senyor Ressuscitat i la primera a testimoniar la resurrecció, la primera en parlar a la comunitat i la festivitat de la qual celebrem avui. El passatge evangèlic de l’encontre entre Jesús ressuscitat i Maria Magdalena és d’una bellesa impressionant. I, salvant les distàncies, òbviament, és el que desitjo que sentiu avui i sempre les persones de Vistabella, les pedres vives d’aquest lloc.
Estimada comunitat de Vistabella, celebrem 100 anys i aquest esdeveniment ens convida a mirar enrere i, amb cor agraït, donar gràcies per tots aquells i aquelles que «ens han precedit en la fe» i en l’entrega generosa en aquesta església, com he dit abans. Però, també, celebrar el centenari convida reflexionar una vegada més, ho torno a dir, en que el que és important no és l’edifici extern, sinó el fet que tot el poble sant de Déu esdevingui com pedres vives que construïm l’Església. Amb tot, els edificis externs tenen un valor pel fet que en ells ens reunim convocats per Jesucrist, són el signe de la fe de la comunitat cristiana. Aquesta casa és la casa de l’Eucaristia, on els cristians hi hem celebrat la nostra fe en assemblea. I, celebrar el centenari, ens obre el futur i ens ha d’obrir al futur.
Estimats tots, que l’Eucaristia d’avui, celebrada en ocasió de la benedicció de les obres de restauració de l’església del Sagrat Cor de Vistabella i en ocasió del centenari d’aquest lloc, ens faci viure més intensament els fonaments de la nostra pròpia fe. Que sempre que entrem en aquest edifici, o en qualsevol altre temple de la diòcesi, es renovin i es desvetllin aquests fonaments, que no són altres que nostre Senyor Jesucrist. Certament que aquí ens hi ajuda la bellesa del lloc, bellesa creada per Jujol precisament per elevar el nostre cor cap a dalt, vet aquí les línies ascendents de tot plegat i les al·leluies escrites a les parets, que pugen també cap al cel amb les nostres intencions. Amén.
