1 de juliol de 2023
Lectures: Ac 12,1-11; Sl 33,2-9; 2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19
Estimada comunitat parroquial de Sant Pere i Sant Pau. Molt estimats rectors d’aquesta Parròquia, molt estimat Vicari General, mossens. Us saludo també especialment a vosaltres joves que us confirmareu, Consell Parroquial, catequistes, col·laboradors i col·laboradores parroquials. Coral. Estimat Poble Sant de Déu.
Benvolguda regidora de l’Ajuntament de Tarragona.
Estem celebrant la cloenda de tot un any de celebracions per a festejar els 50 anys de l’erecció d’aquesta Parròquia en honor dels sants Pere i Pau, aquí, en el barri del mateix nom. Ho celebrem amb la benedicció de les obres del presbiteri –que hem fet en iniciar l’Eucaristia– amb l’Eucaristia festiva en acció de gràcies per aquestes bodes d’or de la comunitat i, encara, per la confirmació que aquests 5 joves rebran d’aquí uns minuts.
Moltes celebracions, però un fil conductor igual: La comunitat. Sou Comunitat a semblança de la primera de les comunitats cristianes, aquella que al voltant dels apòstols va inaugurar el temps de compartir, el temps de viure la fe, d’ajudar-se i de testimoniar Jesús, el Senyor Ressuscitat. Com és sabut de tots, també Tarragona tenia comunitat cristiana, presidida per un bisbe, almenys des de mitjan del segle III. La prova fefaent són les actes dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. I, encara no és desdenyable la proposta que el mateix Pau evangelitzés les nostres contrades des de Tàrraco als inicis del cristianisme. Som Església, i una Església fonamentada sobre la fe dels apòstols Pere i Pau, sobre la roca incommovible de la fe apostòlica, com acabem d’escoltar as l’Evangeli.
Estimada comunitat. Celebrar 50 anys ens convida a mirar enrere i, amb cor agraït, donar gràcies per tots aquells i aquelles que «ens han precedit en la fe» i en l’entrega generosa en aquesta Parròquia i ara «dormen el son de la pau», com diem en la Pregària Eucarística de la Missa. Penso en l’Arquebisbe Josep Pont i Gol, que inaugurà aquestes instal·lacions, juntament amb tots els mossens, catequistes, col·laboradors i col·laboradores parroquials que Sant Pere i Sant Pau ha tingut al llarg dels anys. Però, també, celebrar 50 anys ens convida reflexionar una vegada més en el que potser ja sabem però que ens cal recordar sovint: el que és important no és l’edifici extern, sinó el fet que tot el poble sant de Déu esdevingui com pedres vives que construïm l’Església. Amb tot, els edificis externs tenen un valor pel fet que en ells ens reunim convocats per Jesucrist, són el signe de la fe de la comunitat cristiana que, precisament, celebra i explicita la seva fe a l’interior d’aquests edificis. Aquesta casa és la casa de l’Eucaristia, la casa de la llar de la fraternitat cristiana, on setmana rere setmana els cristians hi hem celebrat la nostra fe. En aquesta casa on ara estem reunits, quantes coses de la vida del Barri de Sant Pere i Sant Pau no hi han passat! Quantes benvingudes no ha brindat la pica baptismal! Aquí, s’hi ha fet present l’aliança conjugal de tants fills i filles de l’Església. Aquesta casa és la casa de l’últim adéu, la casa del consol i de l’esperança davant la realitat de la mort, la casa on hem vingut a pregar pels nostres familiars, parents o amics difunts. Aquesta casa, aquesta edificació on els cristians ens reunim, és el senyal visible de tot això, i de la catequesi i de l’assemblea eucarística.
Aquesta casa, aquesta edificació on els cristians ens reunim, és el senyal visible de tot això. Aquesta casa és la casa de l’Esperit Sant, on molts hi heu rebut el do de l’Esperit que us ha enfortit per anar pels camins del món. I on avui, vosaltres 5 rebreu aquest Esperit en el sagrament de la Confirmació.
Què significa, què us aporta el sagrament de la confirmació a la vostra vida de persones creients? Significa esdevenir persones adultes en la fe gràcies a l’Esperit Sant i als seus dons. Segur que en la catequesi de preparació per aquest dia heu repassat quins són els dons de l’Esperit: El do de la Saviesa que ens proporciona l’experiència espiritual de Déu, el do d’enteniment i de ciència per ajudar-nos a comprendre, seguir i posar al centre de la vida la Paraula de Déu tot evitant allò que, malgrat estigui de moda, no tingui un autèntic valor cristià; o el do del bon consell que ens aporta la prudència, o el de la fortalesa per vèncer les dificultats, entenent que cal estimar Déu i els germans com Jesús va fer… Déu guia amb aquests dons que ens arriben a través de l’Esperit Sant i que avui se us donaran amb el sagrament de la Confirmació.
Benvolgudes i benvolguts. Tot el que celebrem aquí ho celebrem en comunitat. Com vosaltres que avui rebeu el sagrament de la confirmació rodejats de la comunitat. I aquesta casa, que ara celebra els 50 anys ens fa visible, audible i tangible el veritable santuari, on els veritables adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat, és el santuari de la presència de Déu enmig nostre. És el santuari on en brollen la gràcia dels sagraments, és a dir, on en brolla una aigua de vida i de salvació, una aigua capaç de sanejar les aigües salades i les mortes, una aigua capaç de fer-hi viure tota vida, capaç de fer créixer tot aliment, tot remei, tota esperança; una aigua, en definitiva, que és la fe i l’Esperit de Jesús present en nosaltres.
Estimats tots, que l’Eucaristia d’avui, celebrada en ocasió de les bodes d’or parroquials i del sagrament de la confirmació d’aquests nois i noies, ens faci viure més intensament els fonaments de la nostra pròpia fe. Que sempre que entrem en aquest edifici, o en qualsevol altre temple de la diòcesi, es renovin i es desvetllin aquests fonaments, que no són altres que nostre Senyor Jesucrist.
