El Dimecres de cendra marca l’inici de la santa Quaresma, un temps de conversió i de preparació per a la celebració dels misteris pasquals. Enguany, amb motiu de l’Any Jubilar, els feligresos de les parròquies de les unitats pastorals de Tarragona Centre i de Tarragona Ponent van celebrar l’inici de la Quaresma junts en una celebració que va tenir lloc a la Catedral de Tarragona, temple jubilar de l’arxiprestat del Tarragonès.
Centenars de persones van omplir la Catedral en una celebració que havia de presidir l’arquebisbe Joan Planellas però que, per motius de salut, finalment va presidir el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Santiago Soro. L’eucaristia va ser concelebrada pels canonges i els preveres de la ciutat, i va comptar amb la participació de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, que va sostenir els cants de la celebració, i també amb una àmplia representació de les confraries i associacions de Setmana Santa tarragonines, amb les seves respectives banderes.
«La Quaresma és un camí que ens farà acompanyar Jesús en la seva pujada a la creu, en la seva resurrecció»
Mn. Soro va pronunciar l’homilia que havia preparat el Sr. Arquebisbe, en què parlava de la Quaresma com un camí «que ens farà acompanyar Jesús en la seva pujada a la creu, en la seva resurrecció, fins que enviï l’Esperit Sant promès sobre l’Església i sobre cadascun de nosaltres». Aquest camí —va expressar— s’inicia amb la imposició de la cendra, «que ens avisa que som pols, caducs, i que per a viure amb Crist la joia de la seva vida nova, cal que cremem alguna cosa, el que hi hagi de caduc i pecaminós en la nostra vida».
L’homilia també va fer referència a la reflexió que el papa Francesc fa en el seu missatge de Quaresma al voltant del que significa «caminar junts en l’esperança». D’una banda, caminar ens convida a «confrontar-nos amb la realitat concreta d’algun migrant o pelegrí, i deixar que ens interpel·li, per a descobrir el que Déu ens demana, per a ser millors caminants cap a la casa del Pare». Aquest camí que fem junts ens convida a pensar «si som capaços de treballar junts com a bisbes, preveres, consagrats i laics, al servei del regne de Déu; si tenim una actitud d’acollida, amb gestos concrets, cap a les persones que s’apropen a nosaltres i tots els qui són lluny». Finalment, aquest camí el fem junts en l’esperança, una crida a la conversió «de la confiança en Déu i en la seva gran promesa, la vida eterna».
«L’esperança és “l’àncora de l’ànima”, segura i ferma. En ella l’Església suplica perquè “tots se salvin” i espera arribar un dia a la glòria del cel unida a Crist, el seu espòs», va concloure l’homilia.
A continuació, Mn. Santiago Soro va beneir les cendres que, posteriorment, van ser imposades sobre tota la comunitat reunida a la Catedral, recordant que la Quaresma és el moment propici per a convertir-nos i creure en l’Evangeli.
