La Mare de Déu de Montornès és una invocació bellíssima. L’ermita està aturonada a la serra litoral enmig de boscos que evoquen la Grècia clàssica. Se sent per tot arreu el perfum de la Mare de Déu. L’ampla mar, al davant de tots els colors del sol. La imatge, tota petita, representa a Maria com una mare somrient, cofoia de la maternitat amb el nin, que allarga el bracet per tocar la mare, amb un gest graciosíssim.
Demanem a Maria de no perdre l’alegria aquests dies ni el sentit de l’humor. Ens farà bé.
De la primera carta de santa als de Corint
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai (1 Co 13, 1-7).
Meditació
El text és conegut com l’himne a la caritat. L’amor que canta és Crist, Senyor. Els qui estem en ell, ho hem de fer tot en l’amor i sant Pau ens convida: Feu-ho tot amb amor. Visquem aquests dies en què passem aquesta tribulació amb l’amor sobreabundant dels fills de Déu. Maria també canta l’amor de Déu en el seu Magnificat.
Visquem aquests dies de preocupació sota el somriure de la Mare de Déu i avancem-nos a servir-nos els uns als altres. Maria, més que ningú, ens ensenya a estimar amb senzillesa de cor i descobrir que fa més feliç donar que rebre (Ac 20,35). Maria ens donà el Fill. Ara que estem més a casa fem-nos el propòsit de fer-nos feliços els uns als altres i amb serenor afrontem les dificultats. Perdre la pau seria el pitjor que ens podria passar.
El text és conegut com l’Himne a la caritat. L’amor que canta és el del mateix Crist. Els qui estem en ell ho hem de fer tot amb amor i per amor. Santa Pau ens convida: Feu-ho tot amb amor (1 Co 16,14). Visquem els dies difícils de confinament amb l’amor de Crist dins del cor. Maria cantà en el Magnificat l’amor de Déu i ens convida a estimar amb senzillesa de cor i descobrir que fa més feliç donar que rebre (Ac 20,35). Fem-nos el propòsit aquests dies que estem més a casa de fer-nos feliços els uns amb els altres. Amb serenor afrontem les dificultats. Perdre la pau seria el pitjor que ens podria passar.
Intenció de pregària
Pels metges i metgesses, que el Senyor per intercessió de la Mare de Déu, els doni força, tendresa dins del cor, coratge i els protegeixi de tota malaltia, a ells i als seus fills.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu us associàreu al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
tornin l’alegria i la festa després d’aquests moments de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare.
i ser dòcils a la Paraula de Jesús,
que ha pres sobre sí els nostres patiments.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats, en tots els perills deslliureu-nos sempre, verge gloriosa i beneïda.
