1.L’Església de Tarragona, a través del Vicari General de l’Arquebisbat, ha demanat perdó pel paper de l’Església en el franquisme, mostrant especialment la proximitat a les víctimes i recordant que, en parlar de Memòria Històrica, se les inclou a totes i suposa la voluntat de guarir ferides, tot reconeixent el sofriment de tantes persones afectades.
2. La història del segle passat mostra que l’Església Catòlica va patir persecucions, judicis arbitraris i assassinats. L’alçament militar de juliol de 1936, en els llocs on va fracassar inicialment, com és el cas de Catalunya, va suposar una cruenta repressió contra eclesiàstics, persones creients i altres d’ideologia conservadora, per considerar que eren partidaris dels sollevats. A més, amb la crema d’esglésies, monestirs i convents, el patrimoni cultural i històric de l’Església es veié greument afectat, amb pèrdues irreparables. Aquesta repressió fou exercida per grups anomenats comitès, membres de partits i sindicats radicals, que aparentment no depenien de les autoritats republicanes i actuaven al marge de tota llei.
3.L’Església Catòlica, des del principi, ha considerat aquella repressió com una autèntica persecució religiosa per odi a la fe (odium fidei), de la qual van ser víctimes prop de 2500 persones d’Església a Catalunya, sense comptar moltes altres persones que s’hi podien trobar relacionades. Per això, l’Església Catòlica està perfectament legitimada, tal com ha demostrat amb la seva actuació, a fer fa una lectura religiosa dels assassinats de preveres, religiosos i religioses, seminaristes i laics compromesos; prega per ells, els recorda i n’ha promogut en aquests darrers anys la beatificació i reconeixement, com per exemple les beatificacions dels anys 2013 i 2019 a Tarragona.
4.Acabat el conflicte bèl·lic es va desfermar una onada repressiva, inclosa la condemna a mort, contra les autoritats i militants republicans i ciutadans d’esquerres, promoguda per les mateixes autoritats franquistes. Part d’aquestes persones foren enterrades a la vora de les carreteres, o bé, en fosses comunes dels cementiris, on desgraciadament continuen, sense identificar, en molts casos, les seves despulles. Al Cementiri de Tarragona, n’hi ha comptabilitzades prop de 800 en les diferents fosses comunes. Es tracta d’una època en la qual també l’Església de Tarragona va haver de contemplar com el seu Arquebisbe, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, fou represaliat, essent impedit de poder retornar a la seu primada i havent de morir a l’exili.
5.Amb tot, l’Església Catòlica, malmenada humanament i patrimonialment pel conflicte bèl·lic i social, esperava restablir tot allò que havia perdut i, salvades honestes excepcions, va hipotecar la seva llibertat d’acció pastoral a canvi d’una protecció que la va portar a silenciar allò que l’Evangeli reclamava.
6.Demanar perdó, per tant, és una qüestió de justícia, que ajudarà l’Església catòlica a recuperar la seva dignitat i que, sens dubte, l’acostarà més a l’Evangeli.
7.No es tracta de judicar la moralitat de les accions i pensaments del que altres persones van fer en altres èpoques i en altres circumstàncies. Del que es tracta, com ja va dir sant Joan Pau II en motiu de l’inici del segon mil·lenni, és de «purificar la memòria»: «Com a successor de Pere, demano que en aquest Any de la Misericòrdia, l’Església, forta en la santedat que rep del Senyor, s’agenolli davant Déu i implori el perdó dels pecats passats i presents dels seus fills. Tots han pecat i ningú no pot considerar-se just davant Déu […]. Que ho facin sense demanar res a canvi, profundament convençuts que “l’amor de Déu ha estat vessat als nostres cors” (Rm 5,5)» (Sant Joan Pau II, Butlla Incarnationis mysterium, sobre la proclamació del Jubileu de l’any 2000, de 29 de novembre de 1998). No hi ha altra manera de fer-ho que aquesta, indicada pel sant Papa, embenant ferides per tal que puguin, finalment, cicatritzar en la nostra societat, tot transitant decididament pels camins nous que l’Esperit Sant ens proposa.
8.Finalment, cal afegir que l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona disposa de documentació necessària per a la recerca de la repressió, així com de les persones enterrades a les fosses del Cementiri de Tarragona, que pertany a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Fa una dècada està digitalitzada i és totalment accessible per Internet. Pel que fa a l’època franquista, abasta dades sobre trasllat de cadàvers i restes humanes o presumptes morts i es disposa de bona part de llibres d’òbits de les parròquies, posteriors a la Guerra Civil. A la informació dipositada, que està digitalitzada, hi pot accedir lliurement tota la ciutadania des del web (www.ahat.cat), salvant la Llei de Protecció de dades. Resta encara algun material per catalogar i, en la mesura de les possibilitats, es va afegint al que ja es troba a disposició de la ciutadania.
Tarragona, 22 d’abril de 2024
