1.- L’Estat finança a l’Església?
Per al seu sosteniment, l’Església no rep res dels pressupostos generals de l’Estat. Els contribuents trien lliurement i voluntàriament, cada any, posar la X a la Declaració de la Renda. Això suposa, aproximadament, un 25% del total del finançament de l’Església.
L’article 16 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix que els poders públics «mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions». D’altra banda, l’acord sobre Assumptes Econòmics entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol, de gener de 1979, estableix que «l’Estat es compromet a col·laborar amb l’Església Catòlica en la consecució del seu adequat sosteniment econòmic, amb respecte absolut del principi de llibertat religiosa» (art.II.1.). Cooperació i col·laboració no significa finançament directe ni subvenció.
2.- L’Església estalvia diners a l’Estat?
És molt difícil conèixer amb exactitud la quantitat que l’Església li estalvia a l’Estat. Només en el camp educatiu, on aquest càlcul és molt més senzill, podem afirmar que, segons dades del propi Ministeri d’Educació, una plaça en un centre públic té un cost anual de 3.518 euros. En un centre concertat, aquesta mateixa plaça costa a l’erari públic únicament 1.841 euros. Únicament per aquest concepte, i prenent com a base les dades de despesa pública del Ministeri d’Educació el 2009, l’Església estalvia a l’Estat 4.399 milions d’euros.
3.- El Patrimoni de l’Església és un tresor econòmicament rendible?
L’Església és dipositària d’un important patrimoni cultural que al llarg dels segles han estat creats o rebuts per diferents institucions de l’Església. Aquest patrimoni no es planteja com una riquesa en si mateixa, ni suposa un tresor econòmic o font de negoci. S’ha plantejat sempre com a servei als altres, és un tresor cultural per a tots, però en cap cas un tresor econòmicament rendible. Més aviat tot el contrari.
4.- L’Església només aporta un 2% del pressupost de Càritas?
Es confon aquí l’aportació de l’Església amb la donació de la Conferència Episcopal Espanyola. En realitat, quan es parla d’aquest 2% es tracta d’un donatiu que es realitza des de la CEE en els últims quatre anys. La quantitat s’ha anat incrementant anualment fins situar-se al 2,17% actual. El 2011 s’han donat 5 milions d’euros. I en aquests quatre anys (2008-2011), s’ha lliurat un total de 13,8 milions d’euros.
A més, quan es parla d’aquesta «escassa» aportació del 2% es pren com a base el pressupost presentat per Càritas Espanyola i no es fa cap referència a les Càritas diocesanes, una veritable xarxa que arriba a tots per mitjà de les Càritas parroquials. El 65% dels fons de Càritas procedeixen de donacions privades. La gran majoria d’aquests fons provenen d’institucions i de persones de la mateixa Església.
5.- Càritas no és l’Església?
Càritas no només pertany a l’Església sinó que és la mateixa Església, en la seva estructura més fonamental que és la parròquia. Els milers de voluntaris de l’Església, que realitzen activitats socials, no neixen per generació espontània. Són membres de l’Església que han rebut l’anunci de la Bona Notícia i viuen i alimenten la seva fe en la comunitat eclesial. Aquesta experiència és la que dóna raó de ser a tota la seva activitat.
6.- L’Església no paga l’IBI?
És fals. L’Església paga l’IBI de tots els immobles que no estiguin exempts per Llei.
7.- L’Església és l’única que, en alguns casos, està exempta del pagament de l’IBI?
També és fals. Tampoc ho paguen, entre altres, les fundacions, les associacions d’utilitat pública, les federacions esportives, els partits polítics, els sindicats, les esglésies evangèliques, les comunitats hebrees i musulmans. A Madrid, per exemple, no paguen l’IBI: el museu del Prado, la SGAE, l’Hotel Ritz, el Palau de Llíria, etcétecera.
Està regulat en l’anomenada Llei de Mecenatge (llei 49/2002).
Es tracta d’una mesura d’incentiu fiscal amb la qual l’Estat reconeix les activitats d’interès general que realitzen moltes institucions. És lògic que l’Estat promogui i incentivi -també fiscalment- als que treballen a favor del bé comú.
8.- L’Església no paga taxes municipals?
Sí les paga (escombraries, guals de garatges, etc.). No hi ha cap exempció prevista a la Llei sobre el pagament d’aquestes taxes.
9.- La Llei li dóna la raó a l’Església, però en aquest moment tan dur de crisi, ¿no podria fer un gest davant la societat i renunciar voluntàriament a l’exempció de l’IBI?
L’Església fa gestos reals i diaris en favor dels que més ho necessiten. Molts bisbes, sacerdots, religiosos, religioses i fidels laics han fet signes visibles, reduint-se el sou, i molts ho han fet i no ho han dit.
10.- I si hi hagués un canvi en la legislació fiscal?
L’Església sempre obeeix la llei. Si hi hagués un canvi en la legislació fiscal, hauria de complir el que dicta la norma, sempre amb el límit dels beneficis previstos en els Acords, que tindran rang superior. L’Església seguirà complint la seva missió amb els mitjans de què disposi. Lògicament, si es disposés de menys recursos, les activitats podrien veure minvades, però amb més o amb menys mitjans, l’Església seguirà fent molt per tants que encara necessiten tant.
