Catedral de Tarragona, 6 d’abril de 2023
Lectures: Ex 12,1-8.11-14; Sl 115,12-13.15-18; 1Co 11,23-26; Jn 13,1-15)
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat Sr. Degà del Capítol. Estimats mossens. Estimada Coral. (Representants de les associacions de Setmana Santa. Representants de l’Orde del Sant Sepulcre). Estimats tots.
Ens hem reunit aquí aquest capvespre, com milers de comunitats cristianes arreu del món, per celebrar aquesta Eucaristia que és pròleg del Tríduum Pasqual, inici del camí de Jesús, a través de la mateixa mort, cap a la nova vida de la seva resurrecció.
«Com desitjava menjar amb vosaltres aquest Sopar pasqual abans de la meva passió» (Lc 22,15), va dir Jesús a les persones que el van acompanyar al Cenacle aquell dijous, vigília de la pasqua jueva. I és que Jesús s’alegrà d’estar amb el seus amics i amigues aquella nit, com nosaltres, que gaudim també de les reunions amb la gent que estimem. Aquell vespre de dijous, que és aquest vespre de Dijous Sant aquí a la catedral de Tarragona, Jesús vol compartir el Sopar amb nosaltres. Jesús, a aquest Sopar de Dijous Sant, no ens ha convidat per compromís, per quedar bé… Ell té ganes d’estar al nostre costat, recordeu: «com desitjava menjar amb vosaltres aquest Sopar pasqual abans de la meva passió» (Lc 22,15). Ho ha preparat tot per estar al nostre costat, ens ha cridat, ens ha convocat… i estem aquí. Ell ja hi és. Com passa amb tots els sopars als que ens conviden, o que fem a casa nostra, ens ha de preocupar que la gent convidada gaudeixin de la nostra companyia…
I el Senyor, en aquest Sopar al que va convidar la gent que anava amb ell, els demanarà que, quan ell ja no hi fos se seguissin reunint, i que quan ho fessin, ho fessin en memòria d’Ell, el recordessin i mengessin i beguessin en el seu nom. Això serà el que avui farem aquí, perquè allò que compartirem serà signe vivent del propi Senyor Jesús. Com hem escoltat de boca de sant Pau a la segona lectura, això que estem fent ara i aquí, aquest dijous, no ho fem perquè sí. Ho fem perquè algú ens ho ha explicat i ens ho ha transmès. I així s’ha fet de generació en generació durant dos mil anys. Recordeu: Pau ens ha dit: «aquesta tradició que jo he rebut, ve del Senyor». Aquelles paraules tan senzilles de Jesús ens deien, «mengeu, beveu i, quan ho feu, recordeu-vos de mi». Aquelles paraules són les d’avui. Aquí hi ha l’essencialitat: «Reuniu-vos entorn una taula, mengeu, beveu i, quan ho feu, recordeu-vos de mi, perquè jo estaré allí amb vosaltres menjant. Més encara, jo seré el menjar que us alimentarà».
«Això és el meu cos», «Això és la meva sang», va dir. I per això, perquè Ell ens ho va demanar, aquestes són les mateixes paraules que repetirem ara sobre l’altar i hi veurem present al mateix Senyor que ens hi va convidar en aquell llunyà dia i que, de fet, ens hi convida cada dia. D’això se’n diu fer memòria, fer el memorial.
Si som capaços de reunir-nos en aquest Sant Sopar tot fent memòria de Jesús, si recordem que Ell ho va demanar als seus deixebles i també ens va demanar a nosaltres que ho féssim, i si creiem veritablement que aquest fet possibilita la seva presència real aquí, avui, aquest vespre a la catedral, aleshores estarem rememorant el seu darrer Sopar… i per això, per la fe, creiem que ell és realment aquí entre nosaltres. Més encara, Ell és el Pa que ens Alimenta.
I de l’escena evangèlica del rentat dels peus que hem escoltat a l’evangeli de Joan, què podem dir que no s’hagi dit ja? És un gest sublim que Jesús es guarda per fer-lo aquest vespre tant important, el vespre del testament, el vespre del memorial, el vespre de Dijous Sant. Perquè aquest és un signe cabdal del seu missatge i de tot el que creiem: Jesús s’agenolla davant els deixebles i els renta els peus. El Fill de Déu s’ajup davant l’ésser humà, la criatura de Déu, i renta els peus a cadascuna de les persones que eren allà amb ell. Si recordem ara el passatge de la Creació, quan Déu veié que havia fet l’ésser humà, que aquest era bo de debò i imatge seva, podem entrellucar un paral·lelisme clar: Ara, el Creador referma la seva creació més sublim, l’ésser humà. Fins i tot a Judes renta els peus. A Judes, que està a un pas de trair-lo. Jesús ho sap bé, però s’agenolla igualment i li renta els peus. I Pere? Pobre Pere, encara no ha entès res! I Jesús li ho torna a explicar: «¿Qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix». Jesús estima aquella gent amb qui està aquell dijous. Jesús estima a cadascú de nosaltres amb un amor tant gran, que no té fi. Ho hem escoltat també a l’Evangeli: «els estimà fins a l’extrem». La dignitat, per a Jesús, no és quedar-se dret i esperar que l’adorin, consisteix a estimar-nos fins a agenollar-se als nostres peus. I ens pregunta «Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé, perquè ho sóc. Si, jo, que sóc el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres». Això ho hem de reproduir en les nostres comunitats, en la nostra Església. Per aquest motiu, l’Església no és merament un edifici, un temple material, per bonic que sigui com aquesta nostra catedral; l’Església tampoc és merament una associació religiosa o doctrinal; l’Església, en canvi, és una comunió d’amor, d’acord amb el manament de Jesús a l’Últim Sopar, quan ens diu «estimeu-vos els uns als altres», una comunió d’amor que mena els creients a ser un sol cos, a ser ú, ben units, amb Jesús.
I aquest Dijous Sant té encara un afegitó d’adoració a Jesús Sacramental que té a veure amb el que acabem de dir: L’adoració feta a Jesús-Eucaristia en el Monument, en l’hora Santa, ens ha d’exhortar a rentar-nos els peus els uns als altres. És un manament nou. I tant nou! La dignitat de Déu està en el servei i això, malauradament no es troba massa entre l’espècie humana. Si comprenem què vol dir i què significa rentar-nos els peus els uns als altres, començant pels més dèbils, els malalts, els ancians, els més pobres, els més indefensos… aleshores el Dijous Sant ens ensenyarà com viure i per on començar a viure: la vida està en el fet de saber-se inclinar cap als germans i les germanes, començant pels més dèbils. Qui fa això, tasta una perfecta unió entre Eucaristia i servei. Entre memorial i amor, entre adoració i comunitat… Avui Jesús ens ensenya com estimar i què és estimar de Veritat. Per això avui també és el dia de l’Amor Fratern.
Continuem ara aquesta Eucaristia del Dijous Sant. Rememorant aquest moment clau de la vida i del llegat que Jesús ens ha deixat, deixem-nos impregnar per la profunditat de la mateixa celebració litúrgica d’aquest vespre. Aleshores començarem a estar preparats per tal de lliurar-nos a Déu i als altres.
