És una imatge bellíssima i antiga de Maria amb el nom de l’Esperança. Data del segle XV. La invocació se celebrava antigament al bell mig de l’Advent. Encara allí s’hi celebra el dia 18 de desembre. La imatge de la Mare de Déu és gòtica amb ornamentació barroca i la túnica, si la veieu de prop, és de tots els colors. Abans d’annexionar-se a la Canonja, Masricart era parròquia, datada ja a començaments del XIII.
La Mare de Déu de l’Esperança porta un sol representat en el seu si, que representa el «sol que ve del cel per il·luminar els qui viuen a la fosca», segons l’Escriptura. Ella mira cap al cel, amb una mirada vers l’Infinit, com si estigués compartint amb Déu Pare el secret dolcíssim del Fill que portava a les entranyes.
La festa se celebra també el dia 5 d’agost. Fa sempre una calor forta, però la bonica i humil campana que hi ha convoca els fidels a la festa. El beat bisbe Manuel Borràs, canongí com era, l’estimava i la venerà. Ara l’Església de Masricart es troba enmig del medi urbà, molt a prop del complex de les indústries químiques, però els ancians del lloc expliquen que quan eren joves se sentia la remor de la mar, enmig d’un paisatge de regadiu i de presseguers. També expliquen que, quan tornaven del tros, al caure la tarda, resaven el rosari al carro. Quins temps! Que la Mare de Déu ens guardi l’esperança i no ens la deixem perdre per ningú. Unim-nos als fidels de la Canonja i de Masricart en comunió de pregàries.
Del llibre del profeta Jeremies:
Això diu el Senyor:
A Ramà se sent un crit,
un plany, un plor amarg:
és Raquel que plora els seus fills
i no vol que la consolin,
perquè els seus fills ja no hi són.
Això diu el Senyor:
deixa de plorar,
eixuga’t les llàgrimes.
No perdràs la paga del teu treball,
els teus fills tornaran del país enemic.
Ho dic jo, el Senyor.
El teu futur és d’esperança (Jr 31,15-17a).
Meditació
La pandèmia és un sotrac social ja ara. El confinament no és igual per a tothom i és diferent confinar-se amb una casa amb jardí i terrassa que en un pis petit, amb poc espai i amb una mínima sortida a l’exterior. Com tampoc és igual el confinament d’una família que el de les persones que viuen soles. La solitud pot esdevenir terrible en aquest cas i es fan presents ombres de tristesa tot el dia.
També la pandèmia causa una preocupació global per la crisi de treball i de l’activitat econòmica dels països, també del nostre país. A dia d’avui, a Catalunya, són mig milió de persones que de manera temporal han perdut el treball. S’albira una crisi econòmica mundial sense precedents en la memòria de la present generació.
Només un pobre pot entendre un altre pobre i els qui no han experimentat la pobresa real no poden comprendre l’angoixa de molts. Que Déu faci que la pandèmia no generi encara més pobres i persones amb risc d’exclusió social. Els dirigents d’Europa (que, de moment, per vergonya seva no s’han manifestat units i solidaris), com també els dirigents del país, hauran de trobar mitjans per solucionar una problemàtica tan gran.
Davant d’aquest panorama desolador és fàcil perdre l’esperança que junts sabrem superar-ho, l’esperança que permet ser actius i no defallir en les vicissituds de la vida.
Contemplar Maria de l’esperança ens fa bé. L’esperança és un borró molt tendre, diu Bernanos, i el podem esquinçar fàcilment. Si perdem l’esperança perdem la possibilitat del creixement, de la flor i del fruit. Sota l’esguard de la Mare no perdem l’esperança. Ho perdríem tot. Per la vostra intercessió, oh Mare de Déu, salveu l’esperança del vostre poble. Ella, més que ningú, ens fa comprendre i viure les paraules del profeta Jeremies: el teu futur és l’esperança. Sense esperança no hi ha futur. Maria cantà en el Magnificat la fidelitat de Déu a la seva promesa i proclamà que el seu amor s’estén de generació en generació; també el seu amor arriba a la nostra generació, en l’hora present, submergits en la tribulació de l’epidèmia global.
Intenció de pregària
Preguem pels qui han estat reduïts a no treballar a causa de la pandèmia: que el Senyor els sostingui l’esperança i que els governants encertin en les millors decisions per superar la crisi.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
