Catedral de Tarragona, 2 d’abril de 2023
Lectures: (Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Mt 26,14-27,66)
Molt estimat Poble Sant de Déu. (Degà) Membres del Capítol Catedral, coral, representants de les entitats de la Setmana Santa tarragonina, representants de l’Orde del Sant Sepulcre. Benvolgut Sr. Alcalde, regidores i regidors, autoritats. Pubillatge de Tarragona.
Avui obrim la porta de la Setmana Santa. La obrim amb moltes famílies, amb nens i nenes amb les palmes, amb branques d’olivera o llorer, i ho fem perquè és un dia de festa. Però és una festa de sentiments contrastats, que ens ve donada pel que va passar aquell matí de diumenge a Jerusalem, quan Jesús va ser aclamat amb entusiasme –malauradament passatger– per les mateixes multituds que, al cap de quatre dies, el divendres, el van rebutjar i van demanar la seva crucifixió i la seva mort.
Aquesta mena de clarobscur no ens és nou a les nostres vides. I la mateixa litúrgia de Rams i el que vivim aquests dies fa palès com la vida de les persones és, també, un clarobscur, és una amalgama de moments dolços i moments de foscor.
Avui obrim la porta de la Setmana Santa. En els propers dies centrarem les nostres mirades en la commemoració d’aquell moment en el que Jesús va instituir el seu memorial (el Dijous Sant), ens impregnarem de cada detall del camí de Jesús cap a la creu (el Divendres Sant) i viurem la frisança de tastar la plenitud i la bellesa de la Resurrecció (la nit de la Vetlla Pasqual). Cadascun dels dies que venen està ple de sentit i de sentits, d’Esperit i d’espiritualitat… I cada dia hi ha mil coses per reflexionar, viure i dir.
Avui, diumenge de Rams, iniciem la doll d’espiritualitat d’aquests dies. Dies de gestos, de paraules, de contingut, de pensaments, de reflexió i de litúrgia plena de sentit. I de què parlarem avui, Diumenge de Rams?
Podríem parlar de l’entrada de Jesús a Jerusalem al crit de Hosanna! Seria bo fer-ho, perquè la paraula Hosanna, que ve de l’hebreu i de l’expressió en arameu “Hõŝa ãhnnã”, significa literalment: Salveu-nos, us preguem! Quan Jesús entra a Jerusalem, la gent –des del desconeixement de qui era realment– li demana a Jesús, que la salvi, i és això precisament el que Ell venia a fer: Salvar tota la humanitat de tots els temps. No hi ha cap persona de les que han viscut, de les que viuen en aquest instant, ni de les que viuran en el futur, per a qui Jesús no hagi vingut al món, per a qui Déu no s’hagi fet plenament humà.
Però també podríem parlar de la metamorfosi d’aquell poble que aclamà Jesús el diumenge i que cridà demanant la seva mort el divendres. Jesús va ser perseguit, certament, i la seva Bona Notícia, el seu Evangeli, sempre serà perseguit per aquelles persones que volen les coses segures, legals i controlades fins i tot per sobre de la justícia i l’amor (els fariseus). L’Evangeli de Jesús sempre serà menyspreat, arraconat, oblidat i menystingut per la força de tota praxis que s’entengui a ella mateixa com a poder absolut (és el que va fer Pilat). I l’Evangeli de Jesús serà sempre rebutjat per les creences, idees i pensaments en els que Déu no sigui un Pare Universal que estima tota la Creació sinó un ésser llunyà, aterridor… (com els sacerdots i mestres jueus).
Podríem parlar en aquests dies en que farem especialment present el sofriment de Jesús, dels nostres dolors… Creiem en un Déu que ha respost al nostre dolor i sofriment amb la senzillesa que suposa fer-se humà i compartir aquest dolor amb nosaltres. En Jesús, Déu es va comprometre a viure la vida humana fins al final… i el final de l’ésser humà terrenal ja el sabem, és la mort. I Déu va tastar també la mort, la va vèncer i ens ho va ensenyar.
I també podríem parlar encara del mateix Jesús. I dir que no es tracta de Déu disfressat d’ésser humà per enredar-nos. És Déu que es dóna Ell mateix, és do, és regal…
Hem escoltat el relat de la Passió que l’evangelista sant Mateu. Precisament l’evangeli de Mateu, curiosament, comença amb el rei Herodes i els grans sacerdots cercant la mort de Jesús infant, i acaba presentant a Pilat, l’emperador romà, i els sacerdots contribuint plegats a la mort de Jesús adult. També resulta interessant veure com, al començament de l’Evangeli, per a Mateu eren uns personatges pagans, els mags vinguts d’Orient, els qui contrastaven amb l’hostilitat dels jueus; i en el relat de la passió és una dona pagana, l’esposa de Pilat, la que més defensa Jesús.
Estimades i estimats. Aquesta setmana que comencem continua anomenant-se Setmana Santa, tot i que ha desaparegut una mica aquell clima especial. Ara són dies de vacances i de descans laboral, familiar o social. Aquest nou clima no impedeix de cap manera que les persones creients celebrem de forma digna tot això del que hem parlat, la passió i mort del Senyor.
I, tots plegats arribarem a la Gran Pasqua. No en perdem l’estela. No oblidem la llum clara al final de la foscor del Dissabte Sant. Estimades i estimats. És una llàstima que encara hi hagi un bon nombre de cristians que celebren amb entusiasme tota la Setmana Santa, sobretot Rams, el dijous i el divendres sant i encara no encerten a assaborir la Pasqua. Tot apunta a la Pasqua! Tot! També el que celebrem avui.
El relat de la passió de Mateu ens hi ha deixat a punt. Acabava el relat en el darrer versicle del capítol 27 dient: «Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi la guàrdia». I el següent és ja el relat de l’alba del diumenge, l’alba del diumenge definitiu.
