En un turó no gaire elevat, prop de Gratallops, a la divisòria dels bisbats de Tortosa i Tarragona, enmig d’un amfiteatre de muntanyes i les terres de l’Ebre a sol ponent, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació. Mn. Anton Roqué, al cel sigui, sempre deia: «Des d’aquí es veuen tots els pobles del món». Des de fa unes dècades la pregària de les anacoretes fa venerable el lloc. Les ermitanes són sentinelles de l’alba i la seva solitud està habitada per la multitud dels qui sofreixen.
Pel camí que hi puja hi ha vinyes plantades a la llicorella, on els vinyaters hi planten roses, per honorar la Mare de Déu. Mn. Pere Lluís Martori, que el Senyor va cridar massa aviat, hi va pujar l’aigua, i d’altres, enmig de rialles, reparàvem la teulada. Per aquelles contrades del Priorat profund la gent no és massa de missa, però que no els toquin la Mare de Déu de la Consolació, sovint ella és l’única que els vincula al seu baptisme. Ah, la bona gent del Priorat!
L’antiga imatge fou destruïda (com tantes), la nova és bonica, piadosa. Expressa tota ella dolcesa. Mirar-la és evocar immediatament les paraules del segon Isaïes: «Consoleu, consoleu, el meu poble». Si mai podeu pregar dins de l’ermita en solitud la pau davalla al cor. Una pau que no tarda gens a venir.
Del llibre del profeta Isaïes:
Diu el Senyor
«Consoleu,
consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
«Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s’ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor
doble paga per tots els seus pecats.» (Is 40, 1-2)
Meditació
Avui, Divendres de Passió, es commemora en el calendari antic, la Mare de Déu dels Dolors. La dona traspassada de dolor per la mort del Fill únic que, de cop i volta, revela el seu destí en la història de la salvació, segons la promesa de Simeó.
El coronavirus, com un àngel exterminador, ha sembrat la mort per tot arreu. Ens esglaien les xifres dels morts que surten aquests dies als telenotícies. Vuit-cents morts, per dir una xifra, són vuit-centes famílies que ploren la mort dels seus, de pares i mares, de familiars, de fills, amics. Quin immens dolor! Quina compassió! Molts d’ells, des que els havien ingressat no han vist més el seu rostre, per una trucada telefònica han hagut de seguir el procés de la malaltia, una mateixa trucada telefònica els ha comunicat el desenllaç i, després sense ser-hi ells presents, els han enterrat o incinerat. No escric per escriure, he acompanyat una família que ha viscut aquest procés. No ho oblidaré mai: la setmana passada una família em truca a les 12 del migdia i em diu: «Mossèn, posi’s a resar, ara estan incinerant el pare i nosaltres no hi som».
Moltes famílies han viscut i viuen aquest dolor per causa de la pandèmia. No crec que hi hagi res més trist. Hi ha sofriments que ningú pot consolar, només ho pot fer Déu. Demanem-ho per intercessió de santa Maria, ella que és icona de consol, quan Jesús moria sol a la creu i l’únic signe de consol que tenia era la presència de la seva Mare.
Intenció de pregària
Per tots els qui han mort a causa de l’epidèmia, de manera més viva pels difunts d’Igualada i de tota la Conca d’Òdena: que trobin la plenitud de la seva vida en Déu; que no ens dolgui pregar pels difunts tan nombrosos de la ciutat de Madrid i de tot el món. També pel consol dels seus familiars i amics.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
