Avui comencem el camí d’Advent que ens emmena a la Pasqua i passa per Betlem. El dia de la Puríssima començarem a arranjar el pessebre de casa. A casa meva, més de 40 pessebres ompliran tots els racons de la llar. Són vinguts d’arreu amb diverses representacions inculturades de l’esdeveniment que va canviar la història de la humanitat. Tot plegat el naixement d’un infant, Jesús, però és el Fill de Déu!
Enguany es compleixen 800 anys de la primera representació vivent del pessebre. Fou en una cova dels afores de Greccio, petit poble proper a Rieti, a la regió del Laci. Francesc d’Assís feia poc que havia pelegrinat a Terra Santa. La nit de Nadal de 1223, el sant, revestit de diaca, cantà l’Evangeli del naixement de Jesús davant un nadó posat en una menjadora. Mentrestant, un fra menor prevere celebrà l’eucaristia. Alguns veïns acudiren amb reverència i emoció.
A Assís, a la basílica superior, a la part esquerra de la nau en el requadre a tocar del presbiteri, Giotto di Bordone pintà l’escena de la cova de Greccio: el sant abraçant i adorant el nadó.
A Roma, a la basílica de Santa Maria la Major, en el seu museu, podem admirar el primer pessebre representat en vuit figures esculpides per Arnolfo da Cambio, el 1291. Allí mateix, si baixem les escales sota de l’altar, hi trobem, refulgent, un preciós reliquiari que més aviat oculta que mostra un tresor: cinc llistons de fusta del pessebre-bressol de Jesús. Segons la tradició romana, que ve del segle V, són el que resta de la construcció d’una imitació del lloc del naixement amb objectes-relíquies portats de Betlem.
Potser la festa de Nadal és la més universal, després de la que deu ser la primera: el sorollós pas de l’any vell al nou. Nadal és més íntim, alhora més divers. En les taules familiars nombroses i abundoses, en les representacions teatrals i les de carrer, en les vacances i als comerços, en el cant de les nadales en totes les llengües i tonades, en les ornamentacions nostrades o importades, en el tió generós o garrepa. Quasi arreu, enmig d’aquest garbuix, a prop hi ha un pessebre, la representació del naixement. O en una església bellament il·luminada, a punt per a proclamar l’anunci de la història de l’inici de la salvació de la humanitat desconcertada i desanimada. O en tantes cases del veïnat preparades per acollir els qui, encara que units pels lligams de la sang i l’estimació, fa temps que no s’abracen.
Tu ets una figura d’aquest pessebre. Quin paper hi fas? Com t’hi mous? Estàs caminant o empoltronit? Vas en bona direcció o cap un carreró sense sortida? Has captat la llum nascuda a Betlem i t’hi encamines? Has sentit l’anunci del naixement i el teu cor s’hi ha obert? Cerques companys de camí perquè reforcin la teva decisió d’anar a la trobada amb el Nen de Maria? T’has trobat amb la mirada tendra i captivadora del Fill de Déu que és el teu Germà? Et fies d’Ell per seguir-lo, dia a dia, pas a pas, fins a la fi? Fas del seu Evangeli i del seu Pa de Vida l’aliment del teu compromís pel Regne de l’amor i la justícia, per la cura de la Mare Terra i per la construcció de la Comunió Fraterna?
El teu sí t’aparta la foscor del dubte i t’alleugereix el pas de la fragilitat, t’il·lumina amb la llum de Betlem que assegura el camí, ja et fa albirar, a l’horitzó, el Sol sense posta de la Vida per sempre.
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 3 de desembre de 2023 (n. 3847)
