Missa i Benedicció instal·lació fotovoltaica
Alforja, 27 de novembre de 2021
Lectures: Mi 5,1-4a,8b-11,16; Sl 23,1-6; Mt 1,18-23
Estimat Mn. Vicenç, rector, molt estimat Mn. Isidre, fill d’Alforja i gran enamorat de Puigcerver, Junta i antics membres de l’Associació d’amics de l’Ermita. Alcalde d’Alforja, regidores de l’ajuntament de Riudecols, benvolguda Delegada Diocesana de Patrimoni, representants de l’empresa que ha dut a terme el projecte d’instal·lació elèctrica, estimat Poble Sant de Déu.
Ens hem reunit en aquest dissabte tardorenc, per honorar Maria en aquest històric lloc de l’ermita de Puigcerver. I ho fem justament el darrer dia de l’any litúrgic. Aquest vespre mateix iniciarem la vivència del temps d’Advent, el temps en el qual cristians i cristianes mirem ja amb alegria el Nadal. I posar els ulls en Nadal és saber contemplar Maria en la seva maternitat. Perquè Maria és la llum que il·lumina el nostre Advent, perquè també va ser el seu Advent, el genuí Advent que inaugurà “els temps madurs”. Com totes les mares del món, Maria va viure l’Advent dins el seu ventre.
I si no hi ha mai cap ocasió que sigui poc important per acudir a Puigcerver, avui té un significat especial venir a veure a Maria, la Mare de Jesús a les portes del temps d’Advent. Vosaltres, gent d’Alforja o de Riudecols, igual que altres persones d’aquestes contrades teniu devoció a Maria en aquest lloc, i us agradaria que aquest costum s’eixamplés i que aquest lloc florís novament. Demanem-ho també a Maria. Perquè Puigcerver i Maria van units i no s’entendria el perquè d’aquest lloc, sense la història de la imatge, la devoció dels vostres avantpassats o la seva intercessió per aquesta terra, la gent que hi ha habitat i les seves necessitats. Vet aquí les moltes iniciatives que han sorgit en aquest lloc, ara encapçalades per la Junta.
I és cert. Quan els pobles del nostre país s’encomanen a la Mare de Déu, quan celebren romeries a redós de la història transmesa o pugen a una ermita o santuari, el que fan és mostrar que una part de la seva vida comunitària està lligada a un origen profundament cristià. El llibre-recull sobre l’ermita que l’any 1986 va publicar Mn. Saludes està ple d’aquest esperit popular de devoció a la Mare de Déu de Puigcerver. El mateix Mn. Saludes, de qui és aquesta casulla, diu en el llibre que «estic segur que detalls passats a Puigcerver que per un estrany no tindrien cap interès, poden ésser entranyables i plens d’emotivitat i afecte, per insignificants que semblin, per a tots aquells qui els han viscut i els porten al cor».
I més enllà de veritats sobre la seva troballa, les dates de la seva arribada a Puigcerver, de les llegendes i les dites populars, Maria, la Mare de Déu, va ser, és de fet, pal de paller dels primers cristians i les primeres cristianes. I ho va ser des del mateix moment en que la Vida de Jesús va “niar” al seu ventre, i quan va venir al món (ho hem escoltat a l’evangeli i a la primera lectura de la profecia de Miquees). Per això, és bo celebrar una festa donant gràcies a Déu i encomanant-vos a la seva mare que va infantar, seguir i ser fidel a Jesús.
Estimades i estimats en el Senyor, a Puigcerver hi ha acudit molta gent al llarg dels segles, fins i tot en algunes ocasions s’hi ha acudit a demanar a Maria d’alliberar-se d’antigues pandèmies o a demanar la pluja. I avui també. Acudim a la Mare de Déu amb els cors plens de peticions en un temps en que la necessitat de salut i de solidaritat són tan presents. Aquí, generacions i generacions de gent d’aquesta terra i de les comarques veïnes heu vingut a posar els anhels de protecció, de petició o d’agraïment als peus de la Mare de Déu. Els vostres avantpassats hi han teixit una bell racó de pregària. Des d’aquí mateix, des de Puigcerver, els ulls albiren una part esplèndida de la nostra terra, de la nostra natura i fins i tot, aquest lloc on ens trobem, exerceix una mena de lideratge per la seva ubicació, per la història del lloc o per la bellesa de l’espai. I aquest espai, aquesta natura, aquesta “casa comuna”, com diu el papa Francesc, necessita de les nostres mans. I és que l’ésser humà, que es creia capaç de tot i preparat per a tot, de sobte s’ha descobert a ell mateix fràgil i descuidat en la protecció de la natura i de la vida. Hem descobert limitacions, pors i dubtes perquè les conseqüències de les nostres actuacions i la situació pandèmica encara avui, en plena campanya de vacunació, resulten imprevisibles. A la crisi sanitària, hem hagut d’afegir-hi una crisi social i laboral sense precedents i tot plegat, encara, esta contingut en una aclaparadora crisi econòmica de llarg recorregut i de difícil solució, que està deixa pel camí massa gent damnificada.
Seguim ara amb l’Eucaristia, és a dir, amb la nostra acció de gràcies. I voldria acabar amb uns fragments del text de la visita espiritual a la Verge de Puigcerver. «Mare i Senyora nostra, des del vostre setial sant de Puigcerver, gireu envers nosaltres els vostres ulls misericordiosos, escolteu la nostra súplica, rebeu aquesta visita que us dirigim i obteniu-nos del vostre Fill, Jesús la pau, […] i mireu compassiva la vila que us venera i estima». Amén.
