Sempre que algú m’ha demanat que parli d’un terme vague, és fàcil filosofar el terme en qüestió. Com a guia turístic experimentat a Terra Santa, sovint he d’explicar —filosòficament— termes com pau, justícia, reconciliació, amor, odi i, per descomptat, esperança. No vull filosofar. Permeteu que m’expliqui. Tots els altres mots esmentats abans solen ser producte de l’acció humana. En termes generals, l’esperança és tot el contrari. L’esperança és el catalitzador, el primer pas vers tota la resta. Els humans sempre primer han esperat, han actuat i després han recollit els resultats. Crec que l’esperança és sempre el principi i ha de ser precursora de tots els plans. Com a persona que viu a prop del desert, una vegada em van preguntar: «¿Quines són les tres coses que fan falta per escapar de quedar-se atrapat en el desert?» La resposta instintiva és sempre menjar i aigua. L’esperança és la tercera cosa necessària per escapar del desert —que implica acció.
Segons la Bíblia, l’esperança és explícita i implícita a tot arreu. Fins i tot Déu espera que la humanitat tingui el sentit de fer el que és correcte. Jesús va venir a nosaltres amb l’esperança de portar les multituds al regne del seu Pare, i innombrables històries d’esperança són el principal motivador per a l’acció.
He complert quaranta anys el mes passat i “espero” viure molts anys amb bona salut física i mental. “Espero” ser honorablement un bon marit per a la meva dona i un bon pare per als meus dos fills, “espero” proveir-los econòmicament, acadèmicament, socialment i religiosament. “Espero” que la ciutat i el país on resideixo, tingui el nom que tingui, sigui segura i fructífera per als seus habitants, independentment de la seva fe, ètnia o color. “Espero” que els cristians del món puguem veure la veritat —la veritat real— de la nostra fe i viure segons els ensenyaments de Jesucrist. “Espero” que algun dia Crist torni i estableixi la pau real.
Per a mi, l’esperança és una pregària. El meu passatge preferit de la Bíblia, que m’encanta compartir amb els turistes, és la història de l’home malalt de Betesda. L’home havia “esperat” ser curat per les aigües de la piscina durant trenta-vuit anys! Jesús va venir i li va preguntar simplement: «Vols curar-te?» L’home va respondre positivament i per tant calia actuar, Jesús va dir-li: «Aixeca’t, pren la llitera i camina.»
Així és com intento viure cada dia a Jerusalem, com l’home paralític de Betesda escoltant l’ordre de Jesús. M’aixecaré, agafaré la meva llitera i caminaré… “esperant” temps millors.
George Abdalla, acollidor i guia de grups de pelegrins a la Terra Santa
Article publicat al Full dominical del 22 de desembre de 2024 (n. 3902)
