Nadal de nostre Senyor Jesucrist.
Catedral de Tarragona, 25 de desembre de 2022
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat Sr. Degà del Capítol. Estimats mossens. Estimada Coral. Estimades i estimats en el Senyor.
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la Bona Nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és Rei». Amb aquestes paraules començava la primera lectura d’avui, treta del profeta Isaïes. I, de fet, és veritat. El Nadal és una Bona Notícia i, per això, el Nadal és encisador. Aquest encís ja fou advertit pels pastors de Betlem, com hem escoltat a l’Evangeli d’aquesta nit santa. El notà, més tard, el vell Simeó i la profetessa Anna al Temple de Jerusalem. El perceberen també aquells reis o mags vinguts d’Orient. Aquest encís és la revelació de la veritat, del Bé, de la Bellesa i de la Llum veritable que subsisteixen en Crist i que, sobretot, són el Crist mateix, tal com ens diu l’Evangeli sant Joan en el seu pròleg que ara fa un moment hem escoltat en aquesta diada solemne del Nadal.
L’encís del Nadal es revela als homes i als pobles. Però, sobretot, es revela a aquells homes i dones que tenen els ulls il·luminats per la fe i descobreixen l’encís del Misteri de Déu sota el vel de la pobresa i de la fragilitat de l’Infant de Betlem. L’encís del Nadal s’estén també per tots els camins on Jesús va passar. Ell, que és el Sant de Déu. Ell que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, tal com ens deia la segona lectura de la Missa d’avui. Ell, Jesús, que passà pels camins del nostre món fent el bé, tot compartint les nostres sofrences i desesperances.
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la Bona Nova, que anuncia la salvació. Què anuncia? Què proclama? Doncs anuncia la salvació. És un missatger que anuncia la pau i porta la Bona Nova. És l’anunci d’una nova que portarà a tot el poble una gran alegria. És l’anunci de la pau, l’anunci de la reconciliació amb Déu que estableix l’Eterna Aliança amb els homes. És l’anunci de la vida eterna amb Déu, que és la realització sublim d’allò que l’home porta, des de sempre, dintre d’ell, com un signe vivent de la imatge i semblança amb el seu diví Creador.
L’anunci d’aquesta Bona Notícia porta al món la nova inesperada i grandiosa: Déu estima tant el món que li ha donat el seu Fill. Ell ha vingut a plantar la seva tenda entre nosaltres, com afirma el pròleg de l’Evangeli de sant Joan, que fa uns moments se’ns ha proclamat. Déu es fa humà, és a dir, com nosaltres. Parlem així de la humanitat divina de Jesús, uns termes que a priori són contradictoris i irreconciliables però en els que el cristianisme hi descobreix l’expressió més alta de l’amor de Déu a la humanitat. Els Pares de l‘Església van subratllar aquesta idea abastament, com ho indica la profunda frase de Sant Atanasi: «el Verb es va fer home perquè nosaltres esdevinguéssim Déu, es va fer visible corporalment perquè tinguéssim una idea del Pare invisible, i suportà la violència dels homes perquè heretéssim la incorruptibilitat» (L’Encarnació del Verb, 54,3).
I la missió de l’Església, ara i aquí, com ho ha intentat sempre al llarg de la història, és la de prolongar aquestes presència de Déu enmig de nosaltres, en el nostre avui de cada dia, tal com ho ha anat fent en l’ahir d’aquests últims dos mil anys. L’Església és la mitjancera i la missatgera d’aquest Bona Notícia. Per això, en aquest Nadal cal encoratjar i felicitar, en primer lloc, a tots els qui se senten membres i part integrant de l’Església de Jesucrist: els preveres i els diaques, els religiosos i religioses, consagrats i consagrades, els missioners i missioneres, els catequistes, els laics i laiques entregats, i tots els homes i dones de fe que, dia rere dia, pels camins del món són missatgers de la Bona Notícia de Jesús i del seu Evangeli. Que aquests missatgers reprenguin els camins i que portin de nou l’alegre anunci de la salvació. Que tinguin el cor jove i amplitud de mirada, que tinguin el coratge de Pere i Pau, de Fructuós Auguri i Eulogi, de Tecla i Magí, del bisbe Borràs i del beat Marià Mullerat, per tal de comunicar la Bona Nova i fer reflorir el desert de les nostres comarques tarragonines.
Jesús vingué al món sota el signe de la solitud i de la pobresa del portal de Betlem. Per això, en el Misteri del Nadal ―després d’haver fet esment dels missatgers de la Bona Nova― hi troben el seu lloc els pobres, els qui sofreixen la fam i en moren, els marginats, els malalts sobretot els incurables, els desheretats, els refugiats, les víctimes dels odis i de les guerres. En aquest dia sant, penso en particular per tots els qui han estat colpits per la guerra de Rússia i Ucraïna. Aquesta guerra va camí de ser més mortífera que la de l’Iraq. En deu mesos hi ha hagut 200.000 víctimes, entre morts i ferits: la meitat, aproximadament, en cada bàndol, segons dades fiables. També penso en tants altres desastres com els que tenen lloc en els països d’Àfrica o Amèrica. El frenesí incessant de la informació ens ajuda a oblidar i a no pensar. Penso en tots aquells que ploren els seus estimats, o vetllen angoixats al costat dels ferits en els hospitals, o lluiten amb el fred i la intempèrie, privats d’un sostre sota el qual cercar refugi per a ells i per als fills. Que tots aquests puguin sentir, en aquesta hora tràgica, la comprensió i el sosteniment dels bons. Davant aquests desastres, massa sovint perdem la capacitat de concentració i reflexió. El nostre seny se’n ressent. Ell també decau, víctima de l’estridència, les consignes i la visceralitat que ens impedeix veure la realitat, o la mateixa cara dels morts que ens interpel·len. Per què tu vius i jo moro? No hi hauria tantes guerres ni tantes execucions si poguéssim sostenir la mirada dels morts. No seriem tant submisos davant la fatalitat. Aprendríem a mirar més lluny…, aleshores deixaríem d’enviar armaments, i deixaríem de ser una arma de destrucció massiva. Davant aquests fets tràgics, que siguem capaços de reforçar l’impuls de generositat i que, amb la contribució de tots, s’encamini l’obra de reconstrucció d’aquests pobles.
El meu pensament va també cap als malalts, els pobres d’aquell bé preciós que és la salut, cap a tots aquells que són colpits per la malaltia, i que amb ella lluiten als corredors d’hospitals, a les clíniques i geriàtrics, o entre les parets de les seves cases. Penso en tots ells i a tots els dic: no perdeu l’esperança.
L’encís del Nadal és la pobresa i la senzillesa del portal de Betlem. Per això l’Església s’ha de posar de la banda dels senzills, de la banda dels humils, de la banda dels pobres. L’Església ha de lluitar contra l’afany dels homes i dones d’aquest món de tenir i de posseir cada vegada més; perquè aquest afany sempre és en detriment dels altres. Per això, en aquest Nadal la veu dels missatgers del Crist ―és a dir, dels missatgers de l’Església―, dels missatgers que anuncien la Bona Nova de la nit de Nadal, ha de ser veu d’humilitat, de senzillesa, de pau. La veu dels nostres missatgers és que ens posem més a prop dels altres, de tots els qui necessiten una mà solidària, per tal que s’uneixin les forces i es multipliquin les iniciatives per a ser més portadors de consol i d’esperança en el desert del món. Que aquesta invitació ressoni avui en els nostres cors i susciti respostes generoses per part de qui té i per part de qui pot i, especialment, per part dels nostres joves. Que cadascú sàpiga veure l’Infant de Betlem en els nostres germans pobres, en tots aquells que necessiten del nostre ajut.
I també, es tracta de saber descobrir en la petitesa del Crist Infant l’home per excel·lència, el germà de tothom, l’advocat dels pobres, l’amic dels petits, el company dels sofrents, el Redemptor dels pecadors. En una paraula, es tracta de saber descobrir en Crist al nostre Salvador. Ell ens parla també des del seu pessebre, amb el seu accent inconfusible, suau i penetrant, i ens diu: el Senyor m’ha enviat a portar la Bona Notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor (Lc 4,18-19). Ell ens indica el camí de la veritable felicitat: Feliços els pobres, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set de justícia, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els qui treballen per la pau (Mt 5,3-9); i, encara, feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden (Lc 11,28), i feliç aquell que no s’avergonyirà de mi (Mt 11,6).
Molt estimats i estimades. Si escoltem aquesta seva veu inconfusible, si escoltem aquesta seva paraula, aquest serà el nostre millor Nadal.
