Catedral de Tarragona, 24 de març de 2024
Molt estimat poble sant de Déu. Estimats mossens. Estimada Coral. Estimats tots,
Avui és un dia de festa. Tot ens hi convida. A més, aquesta setmana ha començat la primavera. Hem estrenat. Hem vingut aquí, molts de nosaltres, amb les nostres famílies, amb palmons i branques d’olivera i de llorer. Malgrat les limitacions i problemes que tots tenim, avui hem vingut amb la il·lusió al fons del cor. Podem celebrar la festa del Diumenge de Rams, pòrtic de la Setmana Santa. Els grans ens sentim avui una mica infants i ells exulten de goig. Avui, malgrat tot, sembla que tot reneixi. Tot sembla nou. Però, què celebrem? ¿Per què avui hem vingut aquí contents? Doncs perquè aquest dia de primavera ens recorda un altre diumenge i una altra primavera: aquell dia en què Jesús va entrar a Jerusalem, reconegut i aclamat espontàniament per tot el poble.
Avui, germanes i germans estimats, tenim en la litúrgia com uns sentiments contrastats. D’una banda celebrem l’entrada de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble. Però, d’altra banda, escoltem el relat sempre punyent i dramàtic de la mort de Jesús a la creu.
D’una banda ens afegim tots a l’entusiasme i a les aclamacions que els habitants de Jerusalem dediquen a Jesús. És una manera de reconèixer la dignitat d’aquest home que parla de la netedat de cor, de la justícia, de la misericòrdia, del perdó, de fer el bé sense esperar cap recompensa humana. Però sobretot és una proclamació de fe. Nosaltres, molt millor que aquells jueus, sabem que Jesús és el Messies, l’enviat de Déu, el seu propi Fill. I si ens sumem a la gentada que l’aclama, també som conscients que ens haurem de posar al costat de Jesús en els moments en què aquests crits de lloança es converteixin en crits de condemna. Els nostres rams no poden ser rams d’una rebuda programada, protocol·lària. Són rams d’adhesió, de sintonia, de lleialtat.
Brandar els rams en honor de Jesús ens parla també del goig que ens produeix treballar per la causa de l’Evangeli. Certament, abans haurem de superar dificultats personals i ambientals. Però la constància en la fidelitat sempre asserena el cor i allibera la persona de capricis fugissers. Creure en Jesús, seguir Jesús, servir Jesús en els nostres germans són les millors palmes que podem enarborar avui i sempre.
Hosanna al qui va venir en nom de Déu Pare a portar la pau veritable en aquest món! Hosanna a aquells que gosen brandar la força del seu amor per alleugerir el mal que ofega el cor de tantes persones! En ells continua venint la pau del Fill de Déu. Hosanna als bons missatgers que venen en el nom del Senyor!
Per a nosaltres, els cristians, comença avui la setmana més important de tot l’any. Precisament, l’obrim amb l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. I la clourem amb el triomf més absolut de la seva vida: la resurrecció. I, entremig, tota una sèrie de situacions ben dramàtiques i punyents: l’acusació maquinada contra ell enmig de les festes, la traïció d’un dels seus, el sopar pasqual amb el discurs de comiat, l’eucaristia, l’angoixa i la soledat de Jesús, la fugida dels Apòstols, l’escarni, les burles, els turments, la mort a la creu. Però també, la confiança, la fidelitat i l’abandó a Déu Pare.
Quantes vegades pretenem viure recolzats únicament en l’aplaudiment i l’acceptació dels altres! No és un mal desig, però pot esdevenir nociu quan la persona en depèn exclusivament. Qui ho fa així viu depenent dels altres, i la persona s’ofega en la pobresa del seu curt abast de mires. Malvivim si ho fem fascinats per l’aplaudiment inconscient dels altres. Aquest és un terreny d’arenes movedisses en el qual, com més el cobegem, més ens hi enfonsem.
La maduresa i la seguretat de la persona arrelen en el silenci a voltes gris del dia a dia, en la fidelitat renovada a les persones estimades, en la paciència evangèlica de la pràctica constant del bé. És aleshores quan aflora la veritable riquesa de la persona. No n’hi ha, per tant, de paradisos artificials. Hi ha tan sols la constància en l’Esperit de qui vol seguir els camins de Jesús.
Aquesta podria ser, germans i germanes, una bona pauta per a viure aquests dies de Setmana Santa en comunió amb els sentiments de Crist, i així acompanyar-lo i entendre’l una mica més.
Continuem ara la nostra celebració en aquest Diumenge de Rams i endinsem-nos en la Setmana Santa. Vivim i participem amb autenticitat en les celebracions i altres actes que se’ns ofereixen en aquests dies sants! Viurem, amb Jesús, un camí de renovació profunda, d’autèntica primavera de l’Esperit, que tot ho capgira i tot ho renova.
