Festa Major de Salou, 15 d’agost de 2024
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat [A Salou: Mn. Santi, Rector]. Benvolgut Sr. Alcalde i Regidors de l’Ajuntament. Molt estimats tots en el Senyor. Per a mi és un goig avui poder estar aquí i celebrar amb vosaltres la festa de l’Assumpció de Maria, patrona d’aquesta parròquia. Celebrem avui una de les grans festes de l’any litúrgic: l’Assumpció de Maria, festa coneguda popularment com la Mare de Déu d’agost [A Salou: Una festa que es perllonga amb la peculiar processó que aquest vespre té lloc pels carrers de Salou].
És la glorificació al cel, segons ens ha mostrat el llibre de l’Apocalipsi, en la primera lectura, d’aquella dona filla de Sió, que portà al món al Messies.
No hi ha res escrit a l’escriptura, ni sabem quan, on i com va ser exactament el final de la vida de Maria, però la fe cristiana va veure anticipadament en ella la imatge del que serà el final de tota la humanitat. Aquesta festa és, en plenitud, la pasqua de Maria: ella posseeix ja allò que per a nosaltres és encara objecte d’esperança.
El papa Pius XII, l’any 1950, va declarar com a veritat de fe que «Maria, Mare de Déu, immaculada i sempre verge, en acabar el recorregut de la seva vida terrenal, fou assumpta en cos i ànima a la glòria del cel». Maria, identificada amb la vida i amb la mort del Crist, ha participat ja de la seva resurrecció i és, d’aquesta manera, tal com va assenyalar el Concili Vaticà II, «un signe d’esperança ferma i de consol per al poble de Déu en marxa, és a dir, per a tots nosaltres».
I en aquesta festa tan assenyalada, l’Evangeli ens ha proposat l’escena de la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet, on Maria rep aquells gran elogis: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes… Feliç tu que has cregut», i ella respon amb la gran pregària del Magnificat.
Es tracta d’una pregària d’autoconeixement i d’exaltació de l’actuar de Déu. Una pregària que revela la vitalitat interior de Maria, perquè sap qui és ella i qui és Déu…
El Déu del Magnificat és el Déu que salva, mira la nostra petitesa, obra en nosaltres meravelles, ens estima, actua amb potència, dispersa els altius, derrocant els poderosos i exalçant els humils; és el Déu que omple de béns els pobres, buida als rics, i és fidel a la seva promesa.
S’ha dit moltes vegades: digues quina imatge tens de Déu i et diré com és la teva fe… La imatge que Maria tenia de Déu és, inequívocament, la que reflecteix el seu Magnificat.
Donem gràcies a Déu per aquesta aliança alliberadora que ha segellat per mitjà de Jesucrist, el Fill que la Mare Verge posà al món. Glorifiquem la Santa Trinitat per la seva victòria radical sobre les forces del Mal. I beneïm Santa Maria ―el primer fruit de la nova aliança, la primera alliberada de l’esclavatge del pecat― tot proclamant-la benaurada per la seva fe i la seva maternitat, així com per la seva participació en la glòria del Crist un cop assumpta al cel.
Ara ve, la visió del profeta de l’Apocalipsi que hem escoltat a la primera lectura, no s’esgota en la contemplació de Maria en la glòria del Crist, amb el sol per vestit i la lluna sota els peus. Maria és imatge de l’Església, el Poble de Déu que amb l’anunci de la Paraula i amb la vida sacramental fa present el Crist en el món. També la vida de la comunitat cristiana, doncs, entra en la visió profètica que hem escoltat. I el seu missatge d’esperança també val per a nosaltres. Encara als nostres dies veiem com actua el poder del Mal, que inclou totes les forces oposades a l’anunci del missatge de Jesús, tant els poders malignes de natura espiritual com aquells que són fruit de la dolenteria humana o d’interessos econòmics inconfessables. Veiem com el Mal actua per mitjà dels poders que manipulen el nom de Déu per justificar el que és injustificable, per mitjà dels qui no volen l’alliberament integral de les persones perquè va bé als seus projectes de domini, per mitjà dels qui estan interessats a mantenir àmplies zones de la població en el subdesenvolupament, o que treuen profit dels conflictes bèl·lics o del terrorisme. El poder del Mal fa, encara, que molt sovint els interessos de l’economia mundial no s’encarrilin cap a solucionar els problemes de la fam, de les malalties infeccioses que sembren mortaldat, de la pobresa en els països mancats de desenvolupament. El Mal actua, també, en els qui persegueixen els deixebles de Jesús, i en els qui volen fer creure que el missatge alliberador de l’Evangeli anunciat per l’Església ―per tants homes i dones de fe que treballen i es comprometen per la causa de Jesús i de la persona humana― és fals, és opressor, és una tergiversació de l’ensenyament de Jesús. Malgrat la victòria de Pasqua que l’ha vençut d’una manera radical però encara no plena, el drac continua la seva lluita contra el Fill de Maria que l’Església posa constantment al món. I ho farà fins que Jesucrist torni per establir definitivament el seu Regne de veritat, de pau, d’amor i de joia plena.
Per això, en el nostre pelegrinatge pel món, necessitem de la gràcia dels sagraments, necessitem de l’ajut de la comunitat cristiana que orienta la nostra fe i la nostra esperança, enmig del nostre pelegrinatge i dels neguits del nostre món. L’Església, per mitjà de les seves accions i dels seus sagraments, ens ajuda a ser forts i valents en la fe davant els combats d’aquest món i les vicissituds dels anys, de les contrarietats, dels problemes i les xacres de la vida. I avui, en aquesta festa, recordem que allà on ha arribat Maria, també nosaltres tenim l’esperança d’arribar-hi. Maria ens va al davant en la fe, en la fortalesa davant les adversitats i en la confiança plena en el Senyor.
Recordem com la visió de l’Apocalipsi ens invita a viure amb esperança, a treballar i a lluitar amb les armes de l’amor per anar fent pas al Regne de Déu, al senyoriu de Jesucrist, fet de servei i de donació, sobre el món. El Mal, el drac, no tenen la paraula definitiva, no guanyaran el final de la història; el drac, el pare de la mentida, perdrà tot poder i tot domini; totes les forces del Mal seran vençudes.
En una societat com la nostra, desencisada per tantes coses i desconcertada ―segons molts analistes― davant el present i el futur, en una societat on l’angoixa i la tristesa nia en tants cors i en tantes mirades i les llàgrimes neguen tants d’ulls, hem de ser testimonis d’esperança, del triomf definitiu i ple de l’amor crucificat de Déu. La contemplació, avui, de Santa Maria, victoriosa del pecat i del Mal per la seva unió de cor al seu Fill Jesucrist, ens hi estimula. I ens assegura la seva sol·licitud maternal d’intercessió i d’ajuda fraterna. Per tal que, també nosaltres, que treballem i sofrim per posar Crist al món, puguem arribar per obra de l’Esperit a ser com ella, i amb ella participants de la victòria pasqual del Crist a glòria de Déu Pare. Amén.
