Catedral de Tarragona, 19 d’abril de 2025
Molt estimat poble sant de Déu. Molt estimats mossens. Estimada Coral. Benvolguts tots en el Senyor. En primer lloc us he de dir: Santa Pasqua! Que el Senyor ens sostingui i ens conforti en aquesta Pasqua de l’Any jubilar, i ens obtingui l’esperança que no enganya!
A la Porta das Praterias, la més antiga de la Catedral de Santiago de Compostel·la, i que es troba a la façana meridional del creuer, hi ha un crismó misteriós. Com sabeu, un crismó és un monograma de Crist, format per dues lletres superposades, en una abreviació del terme grec Cristós, és a dir, Crist, que significa l’Ungit. Generalment, els crismons porten, penjant de la creu, la lletra alfa a l’esquerra i l’omega a la dreta. D’aquesta manera, evocant una imatge que apareix al llibre de l’Apocalipsi, ens recorden que Jesús és el principi i la fi de tot. Com diu també l’himne de la Carta als colossencs, tot ha estat creat per ell i és destinat a ell.
Però el crismó de Compostel·la porta les dues lletres en l’ordre invers: a l’esquerra l’omega i a la dreta l’alfa. Així, en fer lectura del símbol fa l’efecte que el final et porta a un nou començament. És la impressió que tenen els pelegrins que han fet de debò l’experiència del Camí. El crismó els diu: el final del Camí de Sant Jaume és per a tu el principi d’un nou camí en la teva vida.
I aquesta és la mateixa experiència que tenim en aquesta nit santa [aquest dia sant], després de tot el camí quaresmal i, també, en el marc d’aquest Any jubilar que implica un veritable pelegrinatge d’esperança, com ens indicava el papa Francesc en la Butlla de convocatòria.
Avui, a l’Evangeli se’ns ha proclamat que les dones anaven [Maria Magdalena anava] al sepulcre a fer el dol, a assumir que aquell camí meravellós que havien fet com a deixebles de Jesús havia arribat a un final irreversible. L’ensurt de la tomba buida i la sorpresa de l’anunci Pasqual les deixa esglaiades. La gran novetat de la resurrecció de Jesús transforma des d’aquell moment la vida de les dones.
Primer, una constatació. Busqueu Jesús, el crucificat. L’heu vingut a buscar allà on l’havíeu deixat, en el lloc dels morts. Doncs ja ho veieu, no és aquí. Mireu-ho bé fins que en quedeu convençudes.
Però no el doneu per desaparegut. No s’ha esfumat, no s’ha dissipat. El que heu viscut amb ell no ha estat un bell somni. Busqueu-lo i el trobareu. Allà on el vau trobar per primer cop. Vosaltres veniu de Galilea i ell també. Torneu als orígens, al vostre ambient i a les vostres ocupacions de sempre. Però ara ja res no serà igual. Perquè allà el trobareu. Perquè a partir d’ara tot ho fareu amb ell, i ell continuarà en el món per mitjà de vosaltres.
En una nit com aquesta [en un dia com aquest], en què els símbols de la celebració en què estem participant ens parlen de moltes paradoxes (foscor, llum; sequedat, aigua; pecat, netedat…) l’Evangeli, com a conclusió de tota una història de salvació que [aquesta nit] hem recordat lectura rere lectura, es concentra en el missatge d’aquells àngels que, amb vestits resplendents, ens fan sentir l’alegria plena del que avui vivim: Jesús, el que ha mort, ja no és aquí. Ha ressuscitat! Durant tota la Pasqua que ara inaugurem farem multitud d’explicacions del que això significa per a nosaltres. És més: les farem sempre, perquè això no és ni més ni menys que el centre de la nostra fe. Però en aquesta nit santa deixem que la frase de l’àngel ressoni en nosaltres.
Busqueu Jesús, el crucificat? Sí, el cerquem. El cerquem en centenars d’ocasions en la nostra vida en què ens empenyem a descobrir-lo en tants i tants crucificats que veiem al nostre voltant. Veiem el seu rostre sagnant en les ferides d’aquells que per amor suporten els cops dels qui amb ells viuen sense mostrar una mica d’humanitat. Veiem els seus rostres famolencs cada vegada que connectem el televisor o entrem a les xarxes socials i se’ns mostren realitats davant les quals ens sentim desbordats. Veiem el seu rostre malferit en els malalts, en els que pateixen, en els qui estan sols. Ho veiem a diari. Busquem Jesús, que continua morint cada dia aquí i ara, al nostre costat.
Per això l’anunci dels àngels ens obre la porta a l’esperança, el seu crit «¡ha ressuscitat!» és una crida a no quedar-nos aturats davant la mort, és una invitació a poder descobrir aquest Jesús que viu i ens anima a mantenir-nos ferms; a adonar-nos que el nostre esforç arribarà a donar fruit, i això ho notem quan veiem gent que encara és capaç de fer coses pels altres, gent que és despresa, que ajuda sense demanar res a canvi, que dona sense esperar rebre, gent que valora les persones per damunt de les coses, que dona més importància a donar que a tenir i tot això gràcies al fet que Ell continua amb nosaltres, ens empeny i ens anima. No hi és, aquí, ha ressuscitat! Al·leluia!
De poc serviria la gosadia de la resurrecció de Jesús, si nosaltres, peregrins encara en el temps, no renovéssim la nostra existència. Ara coneixem l’amor que Déu ens té; sabem per què el Senyor ens va regalar la vida i quina és la nostra missió en el món. En aquesta nit santa [aquest dia sant], renovem amb goig el nostre baptisme, que va ser el moment inicial del nostre ser cristians, el moment en què entrem a formar part de l’Església de Jesús. Allò que van fer els nostres pares per nosaltres, en aquesta nit santa [en aquest dia sant], volem repetir-ho nosaltres professant la nostra fe com a adults, conscients del nostre compromís cristià i amb ganes de complir-lo amb l’ajuda del Senyor.
Aquesta nit [aquest dia], també és el moment de mirar-nos a nosaltres mateixos i ser capaços de veure per terra les nostres benes i els nostres sudaris; restes que indiquen el que encara ens tenia lligats a la mort: els nostres vells hàbits, les nostres males actituds, els nostres terribles egoismes i incredulitats… És el moment de deixar enrere aquests lligams que ens fan anar per viaranys tortuosos i de sortir a fora del nostre sepulcre i viure com a ressuscitats, homes i dones nous, capaços d’anar per la vida d’una altra manera, carregats de fe, plens d’esperança, lliures de pecat i, com un nou Crist, com a ungits, poder anunciar a tots que Déu ens estima. Convidem els altres a participar d’aquesta resurrecció!
[A la litúrgia d’aquesta nit] Començàvem la celebració amb els llums apagats, sense llum, immersos en la foscor, perquè així ens trobàvem davant l’absència de Jesús, però enmig d’aquella nit es va fer la llum, es va fer la llum amb la bona notícia de la resurrecció. Hem de saber trobar-nos amb aquest Jesús viu i ressuscitat, hem de saber descobrir-lo, hem d’atrevir-nos a buscar-lo on realment es troba, per aclarir les nostres foscors i els nostres dubtes, per fer-nos unes persones noves. La Resurrecció ens dona forces per continuar caminant amb esperança, per a ser pelegrins d’esperança en el que ens resta de vida en aquest món, demanant els uns pels altres. Amb esperit de fraternitat, acostem-nos més els uns als altres, enderroquem murs i fronteres que ens divideixen i fan que no siguem germans. Amb l’alegria de la resurrecció com a senyera enlairada, disposem-nos a canviar allò de la nostra vida que cal canviar.
I podríem acabar tal com hem dit quan hem fet referència al crismó de Compostel·la: que aquesta Pasqua, en el marc de l’Any jubilar, sigui per a cada un de nosaltres el principi d’un nou camí d’esperança per a la nostra vida. Li ho podem demanar avui al Senyor. Santa Pasqua!
