Aquests dies he recordat una petita història familiar, que m’ha fet pensar. A casa meva tot es feia a la cuina, que era bastant gran: hi havia la pica de rentaplats, la cuina, l’armari de paret amb els coberts, els plats i les olles, la taula rodona al mig pels àpats, dues cadires de braços a tocar de la finestra i l’aparell de televisió. La meva mare feia dies que comentava que totes les notícies dels programes informatius de la televisió eren negatives. Les notícies les mig escoltava, perquè ella no parava de fer la feina que tocava. Fins que un dia li vaig dir: «Mama, hauríem de comprovar si les notícies que ens donen són tan negatives. Deixi la feina un moment. Seiem davant del televisor per escoltar i mirar el telenotícies i anem-les qualificant». Aquell dia, la majoria varen ser notícies positives!
Potser tenim una tendència malsana a fixar-nos més i retenir a la memòria les informacions de les guerres, les violacions, les injustícies, els acomiadaments laborals, els accidents, els problemes econòmics, el maltractament de persones… De fet el que tendim a comentar és alguna de les notícies que van per aquesta via. Així nosaltres mateixos arribem a la conclusió que les coses van cada vegada pitjor, que cadascú va a la seva i creix la indiferència, que els responsables de l’administració pública poca cosa hi fan per redreçar les coses, que el futur es va tornant fosc.
Avui he fet un repàs de les notícies, tal com apareixen escrites en un dels diaris a que estic subscrit. He pogut comptar dotze notícies que considero negatives i nou de positives. Algunes de les altres (poques) les considero insípides i irrellevants.
Nosaltres no podem fer gaire cosa per a canviar l’orientació dels grans mitjans de comunicació, dels canals de televisió, dels diaris digitals i escrits, de les emissores de ràdio, de la immensitat d’informació que ens arriba per les xarxes socials omnipresents. Però sí triar els mitjans pels quals recollim la informació. Alguns mitjans no són fiables perquè només busquen el que és sensacionalista. Altres només enlluernen amb la superficialitat. Altres, només ras i curt, són un negoci econòmic. Altres exhibeixen, sense escrúpols, el descrèdit, i fins la calúmnia, dels que discrepen de la seva ideologia.
Tenim també sempre a mà una cosa molt senzilla. En família, en el lloc de treball, en el cercle d’amics, en la relació de veïnatge, cal donar la nostra opinió equilibrada i raonada, denunciar les notícies falses i tendencioses, expressar una visió optimista i esperançada. Aportar aquells aspectes de la notícia que s’obliden. En conclusió, es tracta de ser, tan com es pugui, portador de la part de la realitat menystinguda i que ens anima a viure fraternalment.
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 2 d’abril de 2023 (n. 3812)
