La Unitat pastoral de Reus ha celebrat, aquest cap de setmana, els actes centrals de l’Any Jubilar Franciscà coincidint amb la festivitat de sant Francesc d’Assís, el dia 4 d’octubre. Així, aquesta UPA que compta amb dos temples jubilars —el Monestir de Santa Clara i l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís—, va acollir dues celebracions presidides per l’arquebisbe Joan Planellas en commemoració del vuitè centenari del trànsit de sant Francesc.
D’una banda, el dissabte dia 3 d’octubre van tenir lloc les primeres vespres al Monestir de Santa Clara. La celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i va comptar amb la participació d’alguns preveres de la Unitat pastoral de Reus, així com de la comunitat de germanes Clarisses, i un bon nombre de fidels que van omplir l’església del monestir.
El Sr. Arquebisbe, a l’homilia, va assenyalar algunes pistes que sant Francesc d’Assís ens presenta per a respondre al nostre món actual: «el desig de plenitud i d’eternitat, el camí preciós de la pobresa, el silenci interior per escoltar millor el clam d’aquest món que sofreix, la fraternitat com un dels millors miralls per a transparentar l’ésser trinitari del nostre Déu». Així, va recordar que el pobrissó d’Assís «no dubtà a deixar-se fascinar per la pobresa, no com una renúncia ascètica que podria inflar l’ego personal, sinó com la millor manera de saber-se nen en mans del Pare celestial, depenent totalment i absolutament d’Ell, a exemple de Jesús, el Fill».
D’altra banda, el Dr. Planellas va exposar que aquesta opció per la pobresa que va fer sant Francesc es va traduir, també, en el moment de la seva mort, quan «va demanar que el posessin nu a terra, per a simbolitzar el despullament total i definitiu del Mestre a l’arbre de la Creu». Amb aquest gest, dedicava el darrer moment de la seva vida «a la seva donació total, simple, sincera i honesta davant el Senyor, que el ve a buscar, posant al centre Jesús crucificat», va expressar.
Finalment, l’arquebisbe Joan va parlar també de la fraternitat, indestriable de la pobresa, que per a sant Francesc «superava els límits de la humanitat i interpretava tota criatura com a germà i germana dins una única família creada per Déu, l’univers bo i molt bo que ens descriu el llibre del Gènesi». Per últim, el Sr. Arquebisbe va adreçar unes paraules a les germanes Clarisses, i va assegurar que són «el testimoni viu que continua el seu somni evangèlic des del silenci orant, la pregària comunitària i l’amor fraternal».
Eucaristia al temple jubilar de Sant Francesc d’Assís
L’endemà, diumenge dia 4 d’octubre, festivitat de sant Francesc d’Assís, va tenir lloc l’eucaristia jubilar a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís, que també va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. La celebració, que va omplir el temple jubilar, va començar amb la processó d’entrada, durant la qual un grup d’infants de la catequesi van portar, als peus de l’altar, el Crist de Sant Damià, la imatge davant la qual va pregar sant Francesc i que va ser clau en la seva crida.
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan va desglossar quatre aspectes del testimoniatge de sant Francesc d’Assís. En primer lloc, va parlar de l’esperit de despossessió i va recordar que Francesc «va descobrir que quan l’ésser humà es buida de l’afany de tenir, s’omple de la immensitat de Déu». En aquest sentit, «Francesc no es va sentir amo de la creació, sinó germà» i, d’aquesta manera, «va tornar a la vinya del Senyor la seva veritable dignitat: la de ser un espai de comunió, de gratuïtat i de lloança».
D’altra banda, va presentar Francesc com «el viticultor que repara l’Església» i va explicar que «va reformar l’Església des de dins, no amb la confrontació o la ideologia, sinó amb el retorn radical a la veritat de l’Evangeli». Així, va afirmar que sant Francesc, «a diferència d’altres espiritualitats del moment, va ser capaç de reformar l’Església “dins” l’Església i “amb” l’Església: on hi havia orgull, va posar humilitat; on hi havia violència i croades, ell va anar a trobar el Sultà desarmat, obrint camins de pau».
El Sr. Arquebisbe, partint del testimoniatge de sant Francesc, també va convidar a viure la pau franciscana, amb «una vida fonamentada en la confiança en la Providència, en la senzillesa i en la capacitat de meravellar-nos i agrair». «Siguem una Església de portes obertes, que sàpiga acollir aquells que la nostra societat descarta, tal com Francesc va abraçar els leprosos del seu temps, i que sapiguem ser signes d’unitat i de la comunió en la vida de la nostra Església», va afegir.
Finalment, el darrer aspecte que va tractar l’arquebisbe Joan sobre el testimoniatge de sant Francesc va ser la seva relació amb la “germana mort”: «Per a ell, la mort no va ser el final del camí ni la pèrdua de res, sinó el llindar daurat per entrar definitivament a la possessió de l’únic Amor de la seva vida.» «Que quan ens arribi l’hora de trobar-nos amb el Pare puguem dir com el nostre sant: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal», va cloure.
La celebració va continuar amb la litúrgia eucarística i, al final de la missa, els fidels van poder venerar la relíquia de sant Francesc d’Assís. A més, el rector de la Parròquia, Mn. Josep Maria Gavaldà, va tenir unes paraules d’agraïment per totes les persones que havien fet possible aquesta festa i va demanar «que aquesta celebració i la voluntat d’imitar sant Francesc d’Assís ens faci una comunitat senzilla, humil, lliure i que serveixi el Crist i els germans».
