La necròpolis paleocristiana de Tarragona fou un espai cementirial d’època romana on enterraren els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. A finals del segle IV es va construir una basílica damunt la tomba dels màrtirs i així va néixer tot un santuari martirial. Estava format pel temple martirial, un baptisteri, possiblement un centre dedicat a pelegrins, una petita basílica funerària i una gran àrea cementirial amb sepultures simples i grans mausoleus. Gràcies a les intervencions arqueològiques dirigides per Mn. Joan Serra i Vilaró entre 1926 i 1933, en aquest jaciment aparegueren una gran quantitat d’inscripcions i enterraments cristians amb els seus aixovars funeraris i decoracions.
Un d’aquests enterraments és el d’un cristià anomenat Ampelius tal com ho expressa l’epitafi de la seva lauda sepulcral en mosaic: AMPELI IN PACE REQVIESCAS (Ampelius, descansa en pau!). La lauda està datada en el segle V i guarda afinitats amb altres exemplars del nord d’Àfrica. La lauda està emmarcada per una orla formada per una corona de llorer i ornada per representacions d’afiblalls de pedres precioses blaves, possiblement safirs. La corona de llorer és un símbol de triomf i d’immortalitat. La Passio Fructuosi en la seva redacció final eleva un cant triomfal en el que proclama que els màrtirs han estat coronats amb la diadema reial i la corona immarcescible per haver trepitjat el cap del diable. La lauda funerària conté com a temes centrals la representació de l’Anyell de Déu i d’un cràter florit, símbol de Crist com a font de vida eterna.
És la representació més antiga a l’arxidiòcesi del tema de l’Anyell de Déu, de l’Agnus Dei. Aquest representa Jesucrist ofrenat en sacrifici pels pecats de la humanitat. Assimilat a l’anyell sacrificat pel poble jueu durant la commemoració anual de la Pasqua, Crist ha estat sacrificat i com Anyell degollat «és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança» (Ap 5,12).
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 4 de maig de 2025 (n. 3921)
