En un comunicat fet públic aquest mateix dilluns dia 22 d’abril, l’Arquebisbat de Tarragona ha reiterat la petició de perdó que recentment ha expressat el Vicari General de l’arxidiòcesi pel paper de l’Església durant el franquisme, mostrant especialment la proximitat a totes les víctimes amb la voluntat de guarir ferides i reconèixer el sofriment de tantes persones afectades.
En aquest sentit, el comunicat recorda la cruenta repressió que va patir l’Església catòlica en els llocs on l’alçament militar de juliol de 1936 va fracassar, com és el cas de Catalunya, per considerar que eren partidaris dels sollevats. Les víctimes de la repressió, exercida per grups anomenats comitès, membres de partits i sindicats radicals, aparentment actuant al marge de la llei, van ser eclesiàstics, persones creients i altres d’ideologia conservadora, però també esglésies, monestirs i convents que van ser cremats, perdent gran part del patrimoni cultural i històric de l’Església.
Segons s’afirma en el comunicat, l’Església «ha considerat aquella repressió com una autèntica persecució religiosa per odi a la fe». Per això, l’Església està «perfectament legitimada a fer una lectura religiosa» dels assassinats de prop de 2.500 persones d’Església a Catalunya, entre preveres, religiosos i religioses, seminaristes i laics compromesos, pels quals prega, els recorda i n’ha promogut la beatificació i reconeixement.
D’altra banda, es reconeix que després de la Guerra Civil «es va desfermar una onada repressiva contra les autoritats i militants republicans i ciutadans d’esquerres, promoguda per les autoritats franquistes». En aquest context repressiu, l’Església de Tarragona «va haver de contemplar com el seu Arquebisbe, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, fou represaliat, essent impedit de poder retornar a la seu primada i haver de morir a l’exili».
També s’admet que l’Església, «malmenada humanament i patrimonialment pel conflicte, […] va hipotecar la seva llibertat d’acció pastoral a canvi d’una protecció que la va portar a silenciar allò que l’Evangeli reclamava». És per aquest motiu que es demana perdó per «una qüestió de justícia, que ajudarà l’Església catòlica a recuperar la seva dignitat i que, sens dubte, l’acostarà més a l’Evangeli».
Citant les paraules de sant Joan Pau II, des de l’Arquebisbat es mostra la voluntat de «purificar la memòria […] embenant ferides per tal que puguin, finalment, cicatritzar en la nostra societat». Amb aquest mateix objectiu, es recorda que l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona disposa de documentació que pot ajudar a l’estudi de la repressió, així com de les fosses del Cementiri de Tarragona, que està digitalitzada i és accessible a través del seu lloc web. Pel que fa a l’època franquista, es disposa de dades sobre trasllat de cadàvers, presumptes morts i bona part dels llibres d’òbits parroquials. Tota la documentació digitalitzada també es pot consultar, salvant la Llei de Protecció de dades, a través del web de l’AHAT. El material que encara no s’ha catalogat o digitalitzat s’anirà afegint, en la mesura de les possibilitats, a disposició de la ciutadania.
